Avenc dels Llambrics

Per la petita boca i un ressalt de poc més d'1 metre, s'accedeix a un conducte estret i curt que desemboca en un pou irregular de 30 metres, que s'eixampla en el tram intermedi per tornar-se a estrènyer cap al final. A la seva base, cap al SO es pot accedir a una petita xemeneia que puja 4 metres i al SE es continua la progressió per un nou pou, de gairebé 9 metres de fondària i que per un pas baix connecta a un altre de poc més de 10 metres. En la seva base s'inicia un conducte subvertical, molt estret i normalment fangós, que després d'uns 12 metres de recorregut desemboca en una sèrie de ressalts i petits pous fins arribar a una zona de blocs, per on es pot accedir a una curta galeria que acaba en una petita sala originada per una concavitat de volta cega que puja uns 6 metres.
De nou a l'entrada de la zona de blocs s'obre un petit pou de 5 metres tot seguit per un curt ressalt que porten al punt de màxima fondària.
Des de la seva descoberta i durant molts anys, aquest avenc va ser el paradigma de les tècniques d'oposició (ramonage), ja que normalment s'explorava sense ni un metre d'escala; únicament els més prudents posaven un cordino a la zona del primer pou.
Cavitat originada a partir de les infiltracions de la dolina sobre un conjunt de diàclasis que donen lloc a una sèrie de cavitats que més tard entren en contacte. La part superior de l'avenc es troba en una fase de gènesi molt primitiva; la resta es troben més evolucionades i amb alguna mostra de processos clàstics.

Anant per la carretera que des de l'aparcament del Pla de Querol va cap al Campgràs, pocs metres abans d'arribar a la gran dolina, a la dreta de la carretera ja es veu a pocs metres la dolina plana amb força “terra rossa” i entre uns blocs es troba la boca de l'avenc.

Descoberta per espeleòlegs de la secció de muntanya del Centre Gimnàstic Barcelonès (anys després SAS del CGB) el dia 8 de desembre de 1957, després de moltes hores de desobstrucció en un petit forat al costat del corriol que anava cap a la dolina del Campgràs. Aquell dia un dels components va aconseguir baixar uns 20 metres. L'exploració total es va portar a terme el diumenge següent, dia 15. D'aquella exploració, sense topografia, van atorgar a l'avenc una profunditat de 107 metres i malgrat que, posteriorment membres del GES – CMB van fer l'aixecament topogràfic, atorgant-li 87 metres de fondària, fins no fa gaires anys encara es repintava a la boca la xifra de – 107.
Pocs dies després de la primera exploració, membres del GES visiten la cavitat i, no sabem quan, fan la topografia que no es publica fins 3 anys més tard.
L'any 2003, membres del GE Badalona fan un aixecament topogràfic més acurat d'aquesta coneguda cavitat.

1. Borràs, J. (1973).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. I . 155 pp. Barcelona.
2. Caballeria, P. (1958).- “Avenc dels Llambrics (Garraf)” Cordada (36): 11. Ed. JM. Armengou. Barcelona.
3. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.

4. Montoriol, J.; Muntan, L. (1961).- “Resultado de nuevas investigaciones sobre el Karst del Pla de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon T.12 (1-2): 35-53. Universidad de Oviedo.