Avenc Asensio

Superada la petita boca terrosa i un ressalt s'arriba a una petita cambra ( - 8 m.) que enllaça per la seva base amb un pou d'11 metres unit lateralment amb una gran concavitat de tipus fusoidal que baixa fins a la cota – 46. La cavitat segueix per un fort pendent cap a un nou pou, de 4 metres de diàmetre, que arriba als 71 metres de fondària i en el seu fons encara és possible davallar un parell de metres més entre els blocs de la seva base.
Tornant al segon pou, aquest està unit lateralment amb un altre que arriba als 73 metres de fondària i aquest, a la vegada, amb un altre situat més cap al S i entre ambdós es troben restes d'un envà separador. Aquest darrer pou comunica a la cota – 50 amb la zona superior d'una cavitat independent molt més estreta i de composició laberíntica, que enllaça amb d'altres pous units per llurs cúpules i per una estreta galeria ascendent per damunt de la base del darrer pou (cota – 82). En aquest punt una petita cavitat embrionària arriba al punt de màxima fondària de l'avenc.
Cavitat de gran complexitat estructurada sobre una sèrie de cavitats independents i originades pels diferents punts de la dolina superior i de punts del rascler. Posteriorment, aquestes concavitats, unes més evolucionades que d'altres, van arribar a unir-se per coalescència total o parcial.

Anant des de l'aparcament del Pla de Querol cap a la gran dolina del Campgràs, després de la corba a l'esquerra i uns metres més endavant, a la dreta hi ha una dolina plana (en un extrem de la qual es troba l'avenc Sílvia) i on comença un corriol que ens porta a la gran dolina i passa per la boca de l'avenc Asensio i continua fins a l'avenc dels Llambrics.

La petita depressió, que després va ser l'avenc, fou descoberta per Antonio Asensio (àlies: Pipa), membre de l'AEEF (Agrupació Excursionista d'Etnografia i Folklore) que sovint sortia amb amics del GES – CMB.
El 26 i 27 de gener de 1957, que també es va fer la primera exploració de l'avenc del Mall, es va portar a terme la desobstrucció de l'avenc i una primera exploració parcial. Van participar: J. Balart, F. Monmany, E. Auqué (GES-CMB); A. Asensio (AEEF) i J. Garcia (àlies: el Misto), E: Pomerol I I. Cayuela (ERE-CEC). De fet, l'Asensio volia batejar l'avenc amb el seu renom, Avenc d'en Pipa, però els companys el van convèncer de posar el seu nom real.
Els dies 9 i 10 de febrer de 1957 es va portar a terme la primera exploració total. Van participar: JM. Anglada, A. Anglada, F. Monmany, J. Cumellas, J. Balart, L. Muntan, O. Andrés, D. Alegre i X. Coromines (GES-CMB); L. Martínez, N. Ferreró i la”Charito” (ERE-CEC); A. Asensio (AEEF).
No és fins els dies 7 i 8 de desembre del mateix 1957 en que membres del GES-CMB porten a terme la topografia de la cavitat. (Informació facilitada per Lluís Muntan, GES – CMB).

1. Borràs, J. (1973).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. I . 155 pp. Barcelona.
2. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.

3. Montoriol, J.; Muntan, L. (1959).- “Resultados de nuevas investigaciones en el campo de dolinas del Pla de Campgrás (macizo de Garraf, Barcelona)” Speleon. T. X (3-4): 127-152. Universidad de Oviedo.