Avenc dels Arítjols

La boca dóna pas a un pou de 3,5 metres i la seva base és una rampa pronunciada de terra i pedres que acaba en una estretor que va haver d'ésser desobstruïda. Un cop superada aquesta s'obre un pou de grans dimensions i d'uns 80 metres de desnivell vertical, anomenat Pou Picapiedra per la gran quantitat de pedres que va ser necessari trencar i extreure. Una colada trencada impedeix que les pedres de la rampa rodolin pou avall. El pou està decorat amb algunes formes de reconstrucció litogènica.
A uns 12 metres més avall de l'accés al pou hi ha un gran bloc encastat procedent del sostre que serveix de replà. A 18 metres per sota d'aquest bloc es troba un segon replà de majors dimensions, per seguir 43 metres més verticals i arribar a la base del pou, de secció circular i amb una curiosa estalagmita de grans dimensions. El fons del pou comunica, per una rampa, amb una saleta al fons de la qual s'escola l'aigua entre les pedres.
ATENCIÓ: Cavitat amb problemes greus de manca d'oxigen.
Tothom que estigui interessat li caldrà posar-se en contacte amb el GREC (les Corts), grup que encara està realitzant treballs a l'interior de la cavitat.

A la capçalera del fondo de Vallbona. Des del Campgràs cal prendre el camí al pla de les Basses, tot seguint el perímetre de l'abocador. En el moment que surt a la dreta el petit camí que baixa cap al Bassot de l'Arbre, s'ha de continuar per la carena de la dreta i anar baixant fins a després de la unió de dues petites torrenteres que originen una de les capçaleres del fondo de Vallbona. Aleshores cal baixar cap a la llera i remuntar uns 10 metres pel vessant contrari, entre mig d'una vegetació frondosa que dificulta l'avanç. Molt difícil de localitzar.

Localitzada per L. Muntan (GES – CMB) que l'explora el 25 de gener del 1986. Sense cap notícia sobre ella, membres de la SIE- CEA la localitzen i l'exploren l'any 2001 tot anomenat-la avenc de l'Arrel. L'avenc arribava aleshores al 6 metres de profunditat.
El 2014, membres del GREC (les Corts, Barcelona) la tornen a localitzar i emprenen una dura tasca de desobstrucció a l'estretor final que dóna com a resultat la descoberta d'un magnífic pou de 80 metres.

1. Ferrer, V. (2006-2014)).-Avencs de Garraf i d’Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies (2ª edició). Edició de l’autor. Barcelona.

• Fotografies extretes del blog de Jordi de Cabo “Espeleo y Fotografia”, post del dia 16 gener 2017.