Avenc del Tupí

Quan es va trobar la boca, tot just passava la mà pel forat que hi havia al mig d'una roca molt descomposta. Un cop oberta la petita boca, es dóna pas a un ressalt de poc més d'un metre i mig de fondària, aquest ens situa en un replà que es pot baixar sense dificultats per l'esquerra per una galeria estreta i descendent que ens duu a una saleta des de la qual, mitjançant una gatera coberta de grava, s'arriba a una sala de majors dimensions.

Cal seguir el camí que remunta des del barranc de la Taverna fins arribar a l'avenc del Púdol, des d'aquest anirem baixant cap el vessant esquerre d'un petit barranc que dóna a una gran boca. L'entrada es troba a uns 10 metres per sobre d'aquesta.
Coordenades aproximades.

Explorada pel GELL el 1998. El nom li ve d'un tupí i un bocí de ceràmica que es va trobar a l'interior d'aquesta petita cavitat. Aquestes peces es van dur a l'EIE, on els experts determinaren que el tupí era aproximadament del segle XI i podia servir per guardar espècies, mentre que el test era un bocí de càlat.
Si als experts els va resultar estrany que es trobés un fragment de càlat en un lloc tan apartat del riu i de qualsevol poblat, més els va sorprendre als exploradors que no hi hagués cap entrada natural, la qual cosa els feu pensar que la cavitat antigament connectava amb la gran boca que es troba més avall i que aquesta es deia ensorrar.

1. Farrús, M.;Satorra, A.;Pérez, Ll.(2006).-”Resultats de les campanyes del GELL a la serra del Montsant,II. Anys 1998-2005”. Grallera (6):3-33. GELL. Lleida.