Avenc de la Llamborda

La boca, lleugerament inclinada E-O, dóna pas a un conducte de reduïdes dimensions. A partir d'aquí (cota – 4) la cavitat guanya considerablement en desenvolupament longitudinal, però no en el transversal, observant-se en aquest punt una petita cambra lateral penjada.
Es baixa fins a 16 metres de fondària on es troba un replà, s'arriba a – 19 i a través d'un estret pas entre blocs s'assoleix el punt més profund ( cota – 21,8).

Des de la població de la Serra d'Almos, cal sortir pel Mas de l'Arany i seguir la pista que remunta el barranc de Tartacó (a la fitxa original: Barranc de la Llamborda) i segueix pel barranc de Mossefra, més endavant es deixa a l'esquerra les runes del mas de Castinyol i una mica més enllà, a la dreta, les runes d'un corral. Pocs metres després hi ha l'aiguabarreig amb un barranc que baixa del N, el qual caldrà remuntar durant uns 200 metres on a l'esquerra (vessant dret) i molt poc per damunt de la llera hauria de trobar-se l'avenc.
Coordenades aproximades.

La primera exploració tingué lloc el 18 de gener de 1975 per membres del GE Pedraforca (Barcelona) gràcies al Sr. Ramon Pena, veí de la Serra d'Almos que els hi va acompanyar (a la fitxa original, erròniament, s'atorga la primera exploració a l'ERE-CEC).
Actualitzem la fitxa (març 2016) precisant una mica més la situació a partir d'unes coordenades facilitades per l'amic Floren Fadrique (SIE – CEA), però presses fa bastant de temps, durant les seves visites de recerca biospeleològica i que caldria revisar.

1. Montserrat, A. (1976).- “L'Avenc de la Llamborda” Espeleòleg (23): 225-227. ERE-CEC. Barcelona

2. Montserrat, A. (1979).- “Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat (2)” Espeleòleg (29): 580-598. ERE-CEC. Barcelona.