Avenc de Can Torres

La boca s'obre a l'extrem occidental d'una diàclasi de direcció E-O. Es baixa un pou d'uns 7 metres, tot arribant a una planta un tant complexa de 10 x 5 metres, resultat de la confluència de tres pous diferents.
Remuntant cap a l'E de la saleta es pot seguir la diàclasi durant 16 metres més fins la intersecció amb una altra diàclasi de direcció N-S, punt en el que s'ha originat una petita cúpula.

Des de Matadepera cal anar fins a Can Solà del Racó i continuar durant poc més de 200 metres per la pista que porta a Can Torres. A la dreta surt el camí vell de Can Torres (no confondre amb la pista que surt uns metres abans) que arrenca en diagonal i traspassa el torrent de Can Solà, continuant paral·lel a ell tot girant cap a la dreta per penetrar en el torrent del Sot del Canyer. Abans de creuar-lo cal remuntar el vessant esquerre (a la dreta segons el sentit de la marxa) uns 50 metres fins a trobar l'avenc.

Conegut i visitat per membres del Centre Excursionista de Terrassa cap a la dècada dels anys 1920 i esmentat molt breument a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt (1935).
No és fins el 1952 que el comencen a visitar molt sovint membres del GES – CMB que són els primers a publicar una fitxa completa, encara que utilitzant una grafia incorrecta: Avenc de Can Torras.

1. Andrés, O.; Muntan, L. (1958).- “Los fenómenos cársticos de la falda SE de la Mola. Sant Llorenç del Munt (provincia de Barcelona)” Speleon IX (1-2): 3-22. Universidad de Oviedo.

2. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

• Fotografies extretes del blog: espeleobloc (apunts dels dies 29 i 30 de gener del 2014).