Cova del Sauló
Caractéristiques
Situation
Al
costat dret de la llera del riu Gaià, en un dels seus meandres. Poc
abans d'arribar al molí de Puigtinyós. L'accés tan es pot fer des
de Montferri com per Bràfim, passant per la Mare de Déu de Loreto.
Mig
tapada per la vegetació i un gran bloc, després de la petita
cinglera trobem l’accés septentrional. La cavitat és una galeria
de 27 metres de recorregut, un veritable túnel amb una amplada
màxima de 5,15 metres i una alçada de 2,34. Les boques als seus
extrems NE i SO en forma de laminador obliguen a gatejar i tenen una
amplada similar de 2,7 metres.
Els
materials sorrencs poc consolidats que constitueixen la roca
encaixant s’esmicolen amb facilitat. Per la seva situació i
característiques subterrànies pensem que la seva gènesi està
relacionada amb els meandres del riu Gaia, (ara
gairebé invisibles des de la boca SO) del qual podria constituir una
pèrdua que aprofitava, part del seu cabal, per retallar i escurçar
el traçat del riu.
Histoire
La primera referència
que coneixem la fa Faura en el seu Recull (1909), tot indicant
una visita el 1907, un recorregut de 15 metres i que es troba en
margues. Possiblement es tracta de la mateixa cavitat que ja cita
Font en el seu Catàleg (1897) com a Coves del Santó i amb
dades procedents de l'Interrogatori fet l'any anterior des del
Centre Excursionista de Catalunya. Ambdues les situen a la població
de Puigtinyós (que a partir del 1917 passà a denominar-se Montferri
a petició dels seus veïns per considerar-lo pejoratiu).
No es té cap més
notícia fins que membres de la SIE – CEA la visiten el 12 de març
del 1972, tot situant-la a Bràfim i anomenant-la Cova del Siuló.
Topographiques
Photos
Commentaires des utilisateurs (0)
Aucun commentaire pour le moment.
Soyez le premier à partager votre expérience !
Explorations enregistrées (0)
Aucune exploration enregistrée pour le moment.
Enregistrez votre visite dans cette cavité !
Bibliographie
Borràs,
J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de
Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg
Espeleològic de Catalunya
(Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.
Situació,
fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc
(post del 28-7-2009)