Cova Bonica

Name: Exploration de Cova Bonica
Start: 2021-03-14T00:00:00.000Z
End: 2021-03-14T00:00:00.000Z
Location: Cova Bonica

Alcanar • Montsià61m7m

Caractéristiques

Type: Cova
Municipalité: Alcanar
Région: Montsià
Unité: Montsià, el - Godall
Longueur: 61 mètres
Profondeur: 7 mètres
Grande unité: Serralada Prelitoral
Lithologie: Calcàries
Bio: Coleòpters: Paranillochlamys urgellesi
Dernière révision: 2018-12-23

Situation

Anant
per la carretera N-340 de Sant Carles de la Ràpita cap a Alcanar, a
l'alçada del km 1068,260, a la dreta hi ha una pista asfaltada que
va seguint el barranc del Llop. Quan s'acaba l'asfalt, deixem el
vehicle al petit aparcament (cinc vehicles) que hi ha davant les
cadenes que barren els dos camins. Seguirem la pista de l'esquerra
que es dirigeix a una casa-caravana, la pista de primer fa una corba
a l'esquerra i després gira a la dreta, en aquest punt de la part
esquerra de la pista surt un corriol en forta pujada i un tant
desdibuixat que passa per diverses feixes de conreu, a la part
superior d'aquestes el camí planeja i és fa més evident, a partir
d'aquí el camí s'enfila muntanya amunt, passant per la font del
Recreo i la font del Fumat. Una mica més endavant d'aquesta trobem
uns rètols indicadors, seguint-los anirem a fer cap a una tartera,
cal remuntar-la però sense arribar a la capçalera, pel costat dret
de la tartera segons la marxa, surt un corriol que ens porta fins la
cova.

En
total un recorregut de 2.370 metres, amb un desnivell acumulat de 505
metres, i que és pot fer en menys d'hora i mitja

A
un parell de metres per sobre de la base de la cinglera s'obre una
estreta boca molt dissimulada per una figuera que arrela a l'interior
de la cova.

Passada
la boca, a l'esquerra s'obre una curta galeria que fineix als pocs
metres. Seguint de front des de la boca, cal remuntar un estret pas
enmig d'una colada que ens situarà a la base d'un pou de 2,60 metres
d'alçada, el qual és pot superar sense dificultat, a la part
superior trobem una galeria a l'esquerra en direcció E, que després
d'un pas molt estret s'accedeix a una galeria de sostre baix amb
força formació, aquesta galeria és va fent estreta fins a fer-se
impracticable entre mig de la formació.

Situats
de nou a la capçalera del pou, la galeria segueix a la dreta, en
direcció O seguint un pla d'estratificació, les formacions algunes
encara actives formen una xarxa de galeries baixes: columnes, petites
banderes, petits gours, colades, perles...

Tot
i el seu costós accés, és possiblement una de les coves més
malmeses de la serra, amb formacions trencades de mala manera, i
plena de pintades i inscripcions de tota mena que diu molt de les
mans que les han fet. Una de les coves més boniques de la serra,
convertida en un espectacle bastant lamentable.

Histoire

La
referència més antiga que coneixem la trobem a l'obra d'Enrique
Bayarri: Historia
de Tortosa y su comarca. Vol.II
(1934).
Erròniament diu que es troba al terme d'Ulldecona i que ja aleshores
gaudia d'una bona fama per les belleses del seu interior que van
donar-li nom. Afegeix que tindrà uns 30 metres de longitud i que
consta de tres pisos desiguals on són abundants les estalactites i
estalagmites.
Tenim
constància d'una visita realitzada per membres de l'Agrupació
Excursionista d'Amposta l'any 1957.
No
és fins l'any 1964 que la cavitat comença a ser coneguda pels
espeleòlegs arran d'una campanya de membres del GIE – CE Gràcia
(Isidre González-Urgellès i Armand Avalo) que amb el guiatge del
Sr. J. Aguilar (la Ràpita) arriben a la cova l'agost d'aquell per
continuar la tasca de recol·lecció de fauna cavernícola del
Montsià. El mes següent hi tornen acompanyats per Dr. Francesc
Español i poden recollir 7 exemplars més d'una nova subespècie del
aleshores anomenat Anillochlamys,
en
aquesta ocasió el Dr. Español l'estudia i el dedica al seu
descobridor (González-Urgelles). Actualment conegut com
Paranillochlamys
urgellesi.

En
els darrers
anys
la cova ha estat visitada en diverses ocasions per l'amic Floren
Fadrique que ha tingut la sort de retrobar aquest coleòpter després
de més de 40 anys del seu descobriment. Aquesta subespècie, única
del Montsià, també ha estat trobada per F. Fadrique a la Cova del
Tendo i restes a l'Avenc dels Castellets.