Querant de Meià

Una boca en forma de cova d'1'70 x 1'20 dóna pas a un pou d'11 metres que els primers metres són una forta rampa. Aquest pou incideix a una amplia sala amb força concreció. Al sud-est de la sala una rampa plena de pedres i fent-se estreta a mida que baixa ens situa en una sala més petita amb el sòl totalment ple de pedres. Pel extrem sud encara es pot continuar un parell de metres.

Per la pista que va a l'abandonat poble de Rubíes, un cop arribats  a la cruïlla de l'ermita de Meià seguirem per l'anterior pista durant 750 metres, en el punt en que la pista baixa una mica i torna a emprendre la pujada. La cavitat es troba a uns 80 metres a l'esquerra de la pista en una petita vall plana i a la banda esquerra d'aquesta.

Primera exploració realitzada per Emili Sabaté SIRE-Sants el 1963, ja havia estat citada el 1910 per Jeannel.

1. Escolà i Boada, Oleguer.(1970).-“Catàlogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (10-11): 453-541. ERE – CE Catalunya. Barcelona.
2. Gàzquez i Pons, Josep Lluís.(1995).-“Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90. GELL – CE Lleida.