Pou de la Portella

Boca de forma allargada i perpendicular al cingle que dóna pas al primer pou, bastant ample i d'una fondària de 27 metres. La seva base és la part inferior d'una marcada rampa que s'aboca inmediatament  al pou següent. Si remuntem l'esmentada rampa s'arriba a una saleta on es troben les úniques formes reconstructives de la cavitat.
El segon pou té 10 metres de fondària, aterrant a una diàclasi que segueix uns 16 metres en suau pendent fins sortir a l'exterior per una magnífica boca diaclasiforme, d'uns 10 metres d'alçada per 1,5 metres d'ample.

Des de Can Maçana cal anar a coll de Guirló i aquí prendre el camí del refugi d'Agulles. Un cop dalt del conegut “pas de la Portella”, rodejarem la Portella superior sense separar-nos d'ella, i arribarem a una rampa descendent que als pocs metres s'aboca a l'estimball de cara a ponent. Cal fer un “rappel” de 10 metres per arribar a la boca.

Cavitat coneguda pels escaladors des de fa temps. El setembre de 1966, Oleguer Escolà (ERE-CEC) visita la cova inferior i la topografia, però no arriba a albirar la unió amb la boca superior. No és fins el 1990 que el guarda del refugi d'Agulles informa a membres de l'Espeleo Club de Gràcia, els qual porten a terme la primera exploració propiament espeleològica. Poc després, el mateix guarda informa a membres de la SIRE-UEC Sants i del Prat, que també l'exploren pensant que era una primícia.

1. Fernández, M. i Fructuoso, Ll. (1991).- “L'avenc de la Portella. Una nova cavitat al massís de Montserrat” Excursionisme (189): 172-173. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
2. Gràcia J. i Mogueda, M. (1990).- “Nova cavitat a Montserrat: El Pou de la Portella” Exploracions (14): 35-38. EC Gràcia. Barcelona.
3. Rovira, J. (1998).- “Univers foradat” Vèrtex (Especial Montserrat)(novembre): 14-16. FEEC. Barcelona.

• Fotografies facilitades per Joan Rius i F. Xavier López (ERE-CEC), març de 2021.