Grallera de Picon Bernat

La cavitat Disposa d'una boca principal de 10x12 metres i altres tres una vintena de metres més al nord, és per una d'aquestes boques on estan instal·lats els “spits” per baixar.
Les quatre boques s'uneixen a l'interior, formant un pou d'uns 25 metres d'amplada i -34 de fondària que acaba sobre un con de detritus i pedres, formant pendent en dos vessants acabant ambdós en sendes sales a -39 metres.

Seguint la pista que des del puig de Sant Alís va a la collada de Colobó, ens tindrem de desviar en arribar a l'entrada d'aquesta collada per un camí que surt a l'esquerra i que es dirigeix a Beniure. A uns tres-cents metres d'aquesta cruïlla trobarem els inicis d'un torrent, el qual davallarem per la dreta a mitja alçada, arribats al punt on la baixada comença a ser més pronunciada, trobarem un pla on s'obren les quatre boques de la cavitat.

Explorat per primera vegada pel Centre Gimnàstic Barcelonès la tardor del 1958, encara que ja havia estat localitzada la setmana santa d'aquell mateix any  en que un veí del poble de Moror coneixedor del terreny els va acompanyar a la majoria de cavitats d'aquest sector del Montsec.

Rubinat, F. (1998).-“puntualitzacions sobre algunes cavitats conegudes d'antuvi a les terres de ponent”. Espeleosie (33):82-89. SIE-CE Àliga. Barcelona.