Estufador de la Móra Ii

La boca, d'uns 3 metres d'alt i amb un caos de blocs a la seva base, dóna pas a un estret conducte de 7,60 metres de longitud, ocupat gairebé en tota la seva secció per l'aigua del mar.

A l'extrem oriental de la platja i cala de la Móra. Uns 12 metres més al S de l'Estufador de la Móra I. De difícil accés si la mar no està molt calmada.

Les úniques dades que tenim són les proporcionades per membres de la SIRE – UEC que la van explorar i topografiar el juny del 1998.


Toponímia: Estufador (que no pas estofador) és un topònim curiós que trobem puntualment a diferents concavitats marines de la costa de l'Empordà i també a les Balears i Pitiüses. F. Miret (2007) diu que estofadors prové de l'italià: 'fer fum'. Potser per la bromera que pot originar l'aigua del mar en entrar i sortir?.No ho tenim gaire clar.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, estufador és un terme geomorfològic: 'Cadascun dels forats de les roques de la costa formats per l'acció erosiva diferencial de les aigües de la mar, en batre-hi les onades'.
Segons la mateixa GEC, estufar és un sinònim d'esponjar.
En aquest cas concret tampoc sabem si aquest topònim és propi a la costa tarragonina, o simplement sigui que els exploradors, bons coneixedors de les cavitats marines de la Costa Brava, els hi fes gràcia batejar-la amb aquest nom.

1. Sandoval, J.; Collado, Mª A. (2001).- “Cavitats inèdites de Tarragona”. Excursionisme (299): 142-152. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Coordenades i altres dades facilitades per Martí Romero (ERE – CEC)