Cova Nº3 de les Gralles

Balma de 20 m d'amplada, 4 m de fons i 5 m d'alçada. De difícil accés degut a la vegetació (esbarzers).

Des de l'extrem N de Cervià de les Garrigues prendrem el camí de Cervià a l'Albagés, que segueix paral·lel al riu de Set. Després de recórrer uns 3,3 km ens desviarem a la dreta per una pista. De seguida deixarem a la dreta el camí que porta a l'ermita de Santa Maria de les Besses i seguirem 2.800 m fins que la pista queda tallada per l'enfonsament d'un pont.
Aquí seguirem per una pista que creua el riu de Set (no accessible amb vehicle). De seguida prendrem un camí a la dreta, ben marcat i paral·lel al riu de Set, que després de 900 m ens durà a l'edifici abandonat de la Gravera de la Cova de les Gralles. Seguirem un metres més fins que el camí gira a l'esquerra. La cova es troba a uns 50 m a l'E d'aquest punt.

Coneguda des de temps immemorial.
Abans de l'inici de la construcció de l'embassament d'Albagés, l'any 2003 es va realitzar la corresponent prospecció arqueològica de la zona. L'informe inclou, entre d'altres, una sèrie de cavitats citades com a Cova de les Gralles del número 1 fins al 7 i així consten a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya.


(Nota d'Espeleoíndex): A partir d'una excursió portada a terme per Cels Gomis l'any 1881 i de la qual va fer un article l'any següent, no hi ha cap dubte que una d'aquestes coves és la que ell cita com Cova de les Gralles.


Gomis, Cels (1882).- “Un passeig per las Garrigas”. Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes Any V (42-43): 43-53. Aquí es diu textualment:
Poch més avall de las Bessas y en la vora esquerra del riu Set hi ha una bauma coneguda ab lo nom de Cova de las Grallas. Lo 23 de Septembre de 1874 moríren ofegats dins de aquesta cova vint y tants carlins de la partida d'En Baró que s' hi havían soplujat. Aquell dia las ayguas del Set arribáren á tenir devant del Molí Vell de Manresa, á Cerviá, una altura de 5,60 damunt de son llit, ocupant una secció transversal de 285 metres quadrats.(sic)


Aquesta cita és recollida per Puig y Larraz a la seva obra Cavernas y simas de España (1896) i posteriorment va ser inclosa en els catàlegs de Font i Sagué (1897) i Faura i Sans (1909).