Cova del Comte

Consta d'un curt vestíbul que acaba en un pas estret ì pel qual comunica amb una galeria que acaba pocs metres més enllà.

Molt a prop del Salt de Guanta, en el vessant dret del torrent. És un xic difícil de trobar, tot i tenir un bon punt de referència, car s'obre darrera d'una figuera.
Coordenades aproximades.

Puig y Larraz (1896) esmenta una Cova de Guanta, tot fent referència a un article de F. Maspons (1881) i comenta que la llegenda diu que s'amagà el comte Borrell.
Font i Sagué (1897) en el seu Catàlech Espeleològich de Catalunya, sense deixar de citar la Cova de Guanta, afegeix la Cova del Comte, encara que la situa sota el castell de Sentmenat, quan en realitat hauria de dir el castell de Guanta. Sembla evident que, malgrat la repetició, sembla tractar-se de la mateixa cavitat.
La llegenda diu que l'any 985 el comte Borrell, un cop perduda la batalla de Matabous (Montcada) davant les tropes d'Al-Mansur, es va refugiar en aquesta cova, encara que de poc li serví ja que va ser descobert pels moros i li van tallar el cap. (Els historiadors fixen l'any 992 com el de la mort del comte Borrell).
Sospitem (per la informació que dóna la web de l'Ajuntament de Sentmenat) que la veritable Cova del Comte podria ser la catalogada com Cova nº 5 del Mal Grau, encara que hi ha gent que anomena Cova del Comte la que està amagada darrera la figuera. (Dades a revisar)

Ramírez, J. (1977).- “Ressenya espeleològica del Mal Grau” Espeleòleg (25): 345-351. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.