Una estreta boca oberta al terra entre dos blocs de gres, i després del petit ressalt de l'entrada, accedim a una galeria de direcció N-S que de seguida augmenta de dimensions fins arribar a una intersecció de diàclasis, punt on es troba la zona més amplia de la cavitat, seguint en direcció O, la galeria fineix als pocs metres, mentre que seguint en direcció E, als pocs metres trobem una nova intersecció de diàclasis, trobant una galeria que segueix paral·lela a la de l'entrada, seguint cap a l'E, trobarem una altra galeria que segueix paral·lela a les dues anteriors.
A la carretera BV-5202 de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons, en arribar al punt quilomètric 3,350 seguirem una pista a l'esquerra, que en uns 500 metres ens portarà fins la masia del Gili. Tot just passar la masia, la pista fa un fort revolt a la dreta per dirigir-se a l'antiga pallera, actualment rehabilitat com habitatge. Just en el revolt, surt un sender que passa per darrera d'aquest edifici i es dirigeix cap el NE, després de recórrer uns 210 metres, a la dreta del sender trobarem un corriol marcat amb fites que en uns 60 metres ens portaran fins la cavitat.
La
boca de la cavitat la varen trobar en José Castell, Josefa Rius,
Enrique Mola i José Rojas del Club Excursionista de Gràcia, el 25
de setembre de 1960, uns dies després hi tornen de nou per
desobstruir l'entrada, essent necessari treure uns 3 metres cúbics
de terra per poder passar.
En
un principi aquests la denominen cova del Gili, però degut a que la
cova es trobà pels voltants de la festivitat de Sant miquel, aquesta
fou la denominació que predominà a la zona.
A
meitat de la dècada dels seixanta, un vigatà anomenat Eduard Clos
redescobreix aquesta cova, així com altres cavitat de la zona.
El
1970 membres de la SIE del CE Àliga realitzen l'exploració i
topografia d'aquesta cavitat, així com la d'altres de la zona.
L'hivern
de 1984, els arqueòlegs J. Castany i LL. Guerrero realitzant
excavacions hi troben unes restes arqueològiques, aquests eren
sabedors del nom de la cavitat, però quan publiquen el corresponent
treball, passen a denominar-la com a cova del Gegant, en dita
publicació, hi trobem a la pàgina 331 un peu de pàgina, on
expliquen l'estranya teoria que utilitzen per acabar denominant
aquesta cavitat amb el nom erroni de cova del Gegant.
Copyright © Espeleoworld 2022.