Cavitat amb quatre boques que, per una sèrie de conductes, comuniquen el racó de la Reina amb la línia de costa de la Meda Gran.
La boca superior és un pou obert a l’exterior per l’evolució del vessant que ha comunicat un punt d’infiltració primitiu en forma d’antiga xemeneia.

El reompliment estalagmític ha estat molt important. Destaca la gran colada que ocupa el terra de la part central de la cavitat (16 m.) descendint fins la mateixa boca O.

També hi trobem columnes, estalagmites i petites estalactites que han sobreviscut al pillatge i a l’acció corrosiva de l’acció marina. En el tram inferior un gruix estalagmític reexcavat és l’indici d’un total rebliment de parts de la galeria.

En la prolongació exterior de la cavitat, poc metres més enllà, justament al final de la cala, trobem més capes de revestiment estalagmític del que constituïa part de la mateixa xarxa.

En realitat és tracta de les restes d’una cavitat càrstica de majors dimensions que ha estat desmantellada per l’evolució del paisatge i l’erosió marina.