Pou de la Calella

En l'extrem d'una dolina plana es troba la boca de la cavitat que dóna pas a un pou de 28 metres, en el seu fons segueix una rampa de 13 metres de longitud tot assolint els 34 metres de fondària sense cap més continuació. Tot remuntant 9 metres des de la base del pou per la paret NO, o bé fent un fàcil pèndol als 19 metres d'iniciar la vertical, s'arriba a un replà des d'on dóna inicia una galeria meandriforme i descendent, de secció gairebé circular, que comunica amb un pouet de 5 metres i a la seva base s'obre el tercer pou de l'avenc. Aquesta nova vertical presenta un desnivell de poc més de 22 metres i la presència de blocs soldats en el seu trajecte vertical donen origen en la seva base a dues cambres contigües; la del sector SO presenta en el seu extrem una curta galeria ascendent de poc més de 5 metres de longitud i on fineix curullada per blocs i sediments; la cambra situada a l'extrem NE presenta a la planta dos pouets cecs de poc més de 2 metres de profunditat (cota – 52 m.).
En el sostre d'aquesta darrera cambra comencen les galeries descobertes l'any 1977 (Via SIRE). De primer cal remuntar una xemeneia de 10 metres d'alçada que, mitjançant un pas molt estret a la seva cúpula, mena a una saleta de 3 x 1 metres; pel seu sostre es continua remuntant per una nova xemeneia de 12 metres d'alçada, però que als 8 metres d'ascens es troba una galeria de 6 metres de longitud i a poc del seu inici, a la paret esquerra, existeix un pou cec de 9 metres.
Continuant per la galeria s'arriba, després d'un pas estret, a la boca d'un altre pou cec, aquest de 20 metres de profunditat; un cop a l'altra banda de la galeria es troba una segona saleta i en el seu fons s'obre un nou pou, de 30 metres de desnivell i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària de l'avenc (cota – 55 m.). A la boca de l'esmentat pou es desenvolupa una nova xemeneia, que si es remunta s'arriba a una obstrucció de blocs i és el punt d'aquestes galeries més proper a la superfície, ja que a penes el separen uns 10 metres a l'exterior.
Uns 15 metres més enllà de la segona saleta esmentada, acaba finalment la cavitat, trobant-se dues noves xemeneies inexplorades i una saleta de 3 x 2 metres.
El recorregut total estimat sobre la topografia calculem que ha de rondar els 230 metres. Els autors únicament donen el recorregut en planta i diuen que és de 75 metres.

Prop de l’espigó del port de l’Estartit, a l’esquerra, comença una carretera que s’enfila per la urbanització cap al dipòsit d’aigua de la població. Deixem els vehicles en l’eixamplament final procurant no entorpir l’accés als xalets. Pugem per unes escales fins el proper pla del Cap de la Barra. Uns corriols ens duen en escassos 100 metres de recorregut a la dolina on es troba l'avenc i a un mirador al damunt del cingle que ens ofereix una visió esplèndida de les illes Medes.
ATENCIÓ: La cavitat es troba tancada amb reixa i cadenat i la seva visita està regulada pel Parc Natural del Montgrí i les Illes Medes. Des de la Federació Catalana d'Espeleologia es tramita la corresponent sol·licitud de permís.

De ben segur que l'avenc era conegut des de temps remots per la gent de la contrada, però la primera referència que tenim és la que donen membres del Club Muntanyenc que en el decurs d'una excursió no espeleològica el dia 4 de setembre del 1924 la troben i la bategen com Avenc del Cap de la Barra, deixant constància en el butlletí de l'entitat.
En els primers anys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès tenen aquesta referència dels seus antecessors, però no és fins 30 anys més tard, l'octubre del 1954 que membres del GES procedeixen al que pensem és la primera exploració de la cavitat i de la que pràcticament no va quedar cap constància escrita. Només sabem que van mantenir el nom d'Avenc del Cap de la Barra i van atorgar-li una fondària de... 82 metres! (sabem que així consta en el llibre d'activitats del GES, encara que aquesta documentació no l'hem poguda consultar).
En un treball biospeleològic, Vandel fa esment del Buhero de Estartit (podria ser el Pou de la Calella ?). L'isòpode que esmenta també va ser trobat l'agost del 1971 per un membre de la SIE, encara que es bastant freqüent per tota la zona.
Ja no coneixem cap més notícia fins que membres del GIS de la Unió Excursionista de Catalunya – Girona la visiten l'any 1971 i fan una primera topografia. Des d'aleshores que es coneix com Pou de la Calella. Aquell mateix any, a l'agost, la SIE – CE Àliga (Barcelona) també fan una visita a l'avenc i el topografien (aquesta topografia havia restat inèdita fins ara).
Des d'aleshores la cavitat comença a ser més coneguda i periòdicament rep visites d'espeleòlegs. Però no és fins el gener del 1977 que un amic de membres de la SIRE – UEC Sants comença a trobar uns pous remuntants a la zona inferior de l'avenc, cosa que fa que diferents components de la SIRE es dediquin en els mesos següents a l'exploració completa i topografia de la nova Via SIRE.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1982).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Delclós, S. (1972).- “Cuevas y simas del Alt Empordà”. Comunicaciones del II Simposium Metodologia Espeleológica – Topografía. SIE – CEA i Escola Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
3. GIS – UEC (1971).- “La espeleología en la provincia”. Revista de Gerona (57): 67-71. Diputació Provincial de Girona.
4. Hernández, J.; Lacasa, R.; Hidalgo, J. i Pitarch, JM. (1977).- “Nova via en el Pou de la Calella”. Excursionisme (29): 21-23. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
5. SIRE – UEC Sants (1977).- “Nueva via en el Pou de la Calella”. Boletín Informativo SIRE (1-2, 3ª época): 8pp. s/numerar. SIRE – UEC Sants. Barcelona
6. Vandel, A. (1972).- “Les isopodes terrestres et cavernicoles de la Catalogne”. Miscelánea zoológica. 3 (2): 23-41. Museu de Zoologia. Barcelona

• Fotografies extretes del blog: espeleobloc (apunts dels dies 27, 28 i 29 de maig del 2014).