Cova de la Porta
Característiques
- Tipus: Cova
- Municipi: Port de la Selva, El
- Comarca: Alt Empordà
- Unitat: Cap de Creus
- Recorregut: 5 metres
- Desnivell: 0 metres
- Gran unitat: Pirineu Axial
- Litologia: Esquists
- Última revisió: 2015-08-27
Situació
A la carretera GI-613, del coll de Perafita a el Port de la Selva. Entre els quilòmetres 1 i 2, trobem el pont de la Gorga, des d'aquest punt es veu la boca de la cova dels Encantats, la cova de la Porta es troba a 80 metres d'aquesta, però en l'altre vessant de la riera. Coordenades aproximades sense gaire precisió.
Carregant mapa...
Està formada per una cambra de forma triangular, de 5 m de fons i orientada a l'oest. Sembla ser que es tractava d'una cova sepulcral.
Història
Localitzada per Romualt Alfara el qual posteriorment, acompanyà en Lluís M. Vidal el 1898, rebé el nom de la Porta pel sistema d'entrada que tenia, ja que aquesta fou trobada tancada per blocs.
Topogràfics
Fotos
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
Panyella, A.; Garriga,J.(1946).-”Mont Bufadors i Punta del Pi (Port de la Selva). Ampurias (7-8):347-348. Pons i Brun, Enriqueta.(1996-97).-”L'ultima etapa de l'edat del Bronze a l'Empordà (850-700 A.C.): una relació del grup empordanès amb la població Mailhaciana. Estat de la qüestió. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (vol.36):235-258. Girona. Pujol Puigvehí, Anna.(1988).- La población Prerromana del extremo nordeste peninsular (vol.1):84 i 112. Vidal,Lluís M.(1898).-”Excursió a Cadaqués i Sant Pere de Roda (acabament)”. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya (40):125-138.CEC. Barcelona Valles, J. de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):66. EC Gràcia / FCE. Barcelona. Vega, J. de la.(1990).-”El nou jaciment arqueològic a l'extrem del Pirineu Oriental (Detecció d'algunes restes romanes)”. La Romanització del Pirineu pp:153-164.