Avenc de l'Engany

La boca es presenta com un minúscul pouet de traçat irregular, amb unes dimensions de 0,40 x 0,60 metres que van augmentant lleugerament al guanyar profunditat; a – 1,5 es baixa un ressalt de 3 metres per oposició, tot desembocant en una petita sala lateral. La continuació es troba just al davant de la darrera vertical (NE), tractant-se d'una gatonera amb fort pendent que dóna a un ressalt de 3 metres que també baixarem per oposició, seguint un nou ressalt d'1,5 metres que porta a la cota – 10. A partir d'aquest punt i fins arribar als 15 metres de profunditat és un tram caòtic i laberíntic. Des de -10 seguirem cap al NO durant 3 metres, per girar bruscament al S. 4 metres més endavant, arrossegats, es baixa un nou ressalt d'1,20 metres, la fissura esdevé cap al SE 4 metres més i poc abans de finalitzar, al sòl i darrera un bloc, s'obre un pouet de 2,2 metres; al seu fons hi ha dues possibles continuacions. Prendrem la més meridional i després d'un pas baix de volta, s'accedeix a la saleta de la cota – 16. Des d'aquí, un pou de 3,8 metres ens porta a un conducte ben definit, de 4 metres de llarg, 25º d'inclinació i 1 metre de diàmetre, desembocant, mitjançant un pou extraplomat de 4,6 metres en una sala de 5 x 3 x 5 metres, amb la planta recoberta de blocs .
Des d'aquesta sala (cota – 26,5) es fa evident un canvi morfològic i queden clars els senyals de dissolució-corrosió, posant al descobert la rítmica estratificació, característica de les grans cavitats del massís.
Mitjançant una finestra s'accedeix a l'ampli pou de 39 metres que constitueix l'eix major de l'avenc; al seu fons, cota – 65, no existeix continuació apreciable, però 5 metres per damunt de la base, existeix un replà a la paret SE amb una cornisa que volta en diagonal el pou i ens permet superar entre blocs 7 metres fins arribar a la cota – 53, on una galeria ens porta ràpidament a un altre ampli pou de 20 metres. Abans d'iniciar-se el descens, mitjançant un delicat i aeri flanqueig entre colades per la part oriental del pou, es pot arribar a 5 metres més endavant i just al front de la galeria d'unió dels dos “grans” pous, a un tram de galeria que té uns 12 metres de recorregut.
Al fons del pou (cota – 73), existeix una curta galeria vers el SO. Amb una xemeneia terminal i un pouet inundat. Tanmateix, la progressió pot continuar-se remuntant 2,40 metres la base del pou. En aquest punt i, per una gatera en ull de pany, s'accedeix a un ressalt descendent de 4 metres i al fons d'ell, després d'una estretor molt selectiva, el conducte es transforma de nou en vertical de 3 metres per seguir al seu fons de nou amb dificultats i desembocar als pocs metres en una saleta terminal d'1,5 metres de diàmetre, on s'assoleix el punt de màxima fondària.

A la Mola de Catí. Al bell mig del bosc a l'esquerra de la pista que va cap a cova Cambra.
Coordenades molt aproximades.

Descobert i explorat per primer cop per membres de l'ERE – CEC l'any 1970.
Com a curiositat, adjuntem el croquis, fins ara inèdit, realitzat pels seus descobridors durant la primera exploració de la cavitat.

SIE (1978).- “Contribució al coneixement espeleològic dels Ports del Caro (Baix Ebre) (IV): La Mola de Catí i el Mont Caro”. EspeleoSie (21): 27-70. SIE-CE Àliga. Barcelona.Fotografies i Coordenades aportades per: Elena Mateu, Oscar Barquero i Joan Sabater.