Avenc-cova C.2 del Salnitre

Per una estreta obertura, mig taponada per blocs, es penetra en una concavitat de polaritat vertical d'uns 15 metres de desenvolupament. Des de la boca baixa uns 4 metres fins a una base allargada on resta curullada i en sentit ascendent puja uns 11 metres fins que la diàclasi es fa impracticable.
A mitja alçada de la paret contrària per on és la boca, existeix una fissura no penetrable que comunica amb el punt més alta de la Cova del Mansuet (Cova del Salnitre).

A uns 40 metres a l'O de la boca de la cova del Salnitre i uns 7 metres més amunt que aquesta.

Les primeres dades sobre aquesta petita cavitat i totes les altres anomenades accessòries del Salnitre, són esmentades per primer cop per Llopis i Thomas en el seu treball publicat el 1953, encara que sembla que no van ser explorades.
Durant la campanya del GE Pedraforca (1971) va ser confosa amb la C.1 i també van arribar a anomenar-la avenc SEOG (per una pintada amb aquestes sigles que hi va haver durant anys a la boca). Més tard, l'ERE-CEC (1988) la cataloguen com avenc-cova C.1, quan originàriament és la C.2.

1. Cervelló, Josep M. (2008).- “Les coves del Salnitre” Espeleòleg (45): 8-18, ERE del CE de Catalunya, Barcelona.
2. Llopis, N.; Thomas, JM. (1953).- “Estudio hidrogeológico de la vertiente meridional de Montserrat”. Speleon IV (3-4): 121-192, Universidad de Oviedo