Grans unitats geològiques de Catalunya

Alineació muntanyosa interior del sistema Mediterrani català, paral·lela a la costa i separada de la Litoral per la depressió Prelitoral. Els seus massissos calcaris i conglomeràtics —Montserrat, Montsant, Prades, Sant Llorenç del Munt— concentren bona part de les grans cavitats del país.

Franja de serres calcàries plegades entre el Pirineu axial i la depressió de l'Ebre. El seu carst potent —Cadí-Moixeró, Montsec, Boumort— acull alguns dels avencs i sistemes més profunds de Catalunya.

Serra que voreja la costa mediterrània, del Garraf fins a l'Empordà. Combina massissos calcaris intensament carstificats, com el Garraf, amb sectors granítics de coves de blocs.

Nucli central i més elevat de la serralada pirinenca, de materials antics i cristal·lins. El carst es concentra a les bosses de calcària i marbre intercalades, sovint a gran altitud.

Gran conca sedimentària de l'interior català —la depressió de l'Ebre—, de relleu suau. Hi predominen gresos, conglomerats i guixos, amb un carst discret però localment notable, com el salí de Cardona.

Conjunt de serres que enllacen el Prepirineu amb la Serralada Prelitoral, al nord-est. Inclou els terrenys volcànics de la Garrotxa i formacions de travertí, com les de Banyoles.