Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Forat del Graller

Forat del Graller

Travesía de 89 metros de desnivel en la Vall de Boí, en el Forat del Graller, dentro del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici.

Vall de Boí, La • Alta Ribagorça 211m 89m

Travesía de 89 metros de desnivel en la Vall de Boí, en el Forat del Graller, dentro del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici.

Características

Situación

Situado en la Vall de Sant Nicolau, una vez pasado el estany Llebreta, la carretera hace una serie de curvas; pasadas estas, hay un tramo más o menos recto y, siguiéndolo unos 500 metros antes de llegar a una nueva serie de curvas, a la derecha sale un camino que atraviesa el riu de Sant Nicolau y sigue por la vertiente izquierda hidrográfica del Barranc de Llacs, el cual remontaremos; después seguiremos por el Barranc del Muntanyó hasta llegar a la Font del Graller, y para llegar al Forat del Graller, ya en la zona de la Pleta d'Erdo, solo hay que seguir remontando un poco más el barranc del Muntanyó, teniendo todo el camino como referencia ante nosotros el pic del Bony del Graller. Coordenadas aproximadas.

Mapa

Bocas

Comprueba siempre las coordenadas y las condiciones de acceso antes de salir.

  1. Forat del Graller

    Altitud: 2238 m

    42.532701, 0.910996
    UTM 31T (ETRS89) 328440 4711038
  2. Graller, Font del

    Altitud: 2149 m

    42.533440, 0.911750
    UTM 31T (ETRS89) 328504 4711119
Descargar todas las bocas en GPX

Fotos

Forat del Graller - Foto, Vall de Boí, La, Alta RibagorçaVer imagen
Clic para ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imagen © de su autor.

Imagen 1 de 11

Descripción

Morfología

El acceso por la boca superior está formado por dos conductos practicables y un tercero impracticable por donde circula el agua. La boca de grandes dimensiones da acceso a una galería en fuerte pendiente, acentuándose esta entre -29 y -39 metros, donde se corta en el punto medio de otra galería casi paralela pero de muy diferente aspecto, que se puede remontar durante unos 30 metros de recorrido y 15 de desnivel hasta situarnos justo debajo de los bloques de la galería de entrada, a pocos metros de la boca. La zona superior de esa galería, en épocas de abundancia hídrica, es recorrida por una parte del caudal de agua que acaba perdiéndose en un paso estrecho.

Situados de nuevo a -39 metros, existe la posibilidad de continuar por la galería Sur o bien por la de las diaclasas, que sería la continuación de la de la entrada. Después de 25 metros nos sitúa en la cabecera de una serie de resaltes hasta llegar a -79 metros de profundidad, punto de unión en una sala con la parte inferior de la galería paralela, la cual habíamos dejado a -39 metros.

A partir de esta sala, mediante un solo conducto de secciones modestas, 2 metros de altura por 1 metro de ancho, este es recorrido por el agua de forma tumultuosa. La cavidad se desarrolla en unos estratos calco-esquistosos.

Hidrología

La zona superior de la galería, en épocas de abundancia hídrica, es recorrida por una parte del caudal de agua que acaba perdiéndose en un paso estrecho. Situados a -59 metros, lugar donde resurge la corriente de agua, hay que ir siguiéndola por diversos resaltes, el más largo de -9 metros, hasta llegar a la sala de la unión, ya descrita, situada a -79 metros. Después de unos 80 metros de recorrido y pasar unos cortos “rápidos” se llega a la Font del Graller, por donde emerge el agua y se vuelve al exterior.

Progresión

Situados en este anterior punto se desciende en fuerte pendiente hasta -59 metros, lugar donde resurge la corriente de agua; hay que ir siguiéndola por diversos resaltes, el más largo de -9 metros, hasta llegar a la sala de la unión, ya descrita, situada a -79 metros. A partir de esta sala y mediante un solo conducto de secciones modestas, 2 metros de altura por 1 metro de ancho, este es recorrido por el agua de forma tumultuosa. Después de unos 80 metros de recorrido y pasar unos cortos “rápidos” se llega a la Font del Graller, por donde emerge el agua y se vuelve al exterior.

Otros detalles

Al encontrarse la cavidad situada dentro de los límites del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici, muy probablemente tenga limitado el acceso, ya que la zona del Bony del Graller es un espacio protegido; por tanto, es recomendable informarse en las oficinas del Parc antes de realizar la exploración.

Historia

La primera incursión en la cavidad no fue realizada precisamente por espeleólogos, sino por los geólogos C.E. Martí y C. Puigdefàbregas en octubre del año 1964, dentro de los trabajos realizados por el Centre Pirenaic de Biologia en el Parc Nacional d'Aigües Tortes. Su exploración acabó poco antes de la sala donde acaban los tramos más verticales de la cavidad. Presentaron un trabajo sobre la cavidad en el último número de la revista Speleon que se publicó en Oviedo y dejan una incógnita sobre su continuación.

Al cabo de los años, esta incógnita fue motivo de curiosidad para que miembros de la SIE – CEA decidieran ir a hacer una visita a mediados de septiembre de 1975, comprobando que, sin demasiadas dificultades, podían continuar la exploración y alcanzar la salida inferior por la font del Graller. El 28 de septiembre de 1975 un nutrido grupo de la SIE exploran todos los rincones de la cavidad y hacen la topografía.

A partir del año 1993, con la aprobación por parte de la Generalitat de Catalunya del primer PRUG (Pla Rector d'Ús i Gestió) del Parc Nacional d'Aigües Tortes i estany de Sant Maurici, queda prohibido el acceso a la zona del Bony del Graller donde se encuentra la cavidad.

DOGC 1727. 29-3-1993. Decret 82/1993 de 9 de febrer. Article 11.

Àrea de protecció integral 11.1 Definició: són aquells espais del Parc Nacional de característiques excepcionals que engloben ecosistemes de rellevants valors ecològics, científics i/o paisatgístics, en els quals la seva singularitat i/o fragilitat comporta, per a la seva conservació, un ús molt limitat. 11.2 Localització: Estanys de Trescuro. Bony del Graller. Estan grafiades al plànol P.26. Zonificació d'usos i nivells de protecció. 11.3 Usos admissibles: aquests espais queden sotmesos a un règim total de protecció i només admetran, sota autorització expressa del Patronat del Parc Nacional, accions d'investigació i conservació de la natura amb finalitat exclusivament científica i de control del medi. L'accés serà exclusivament a peu i prohibit al públic en general. Amb l'autorització prèvia del director-conservador, i sota control de guies especialitzats, s'admetran visites de caire excepcional. 11.4 Usos inadmissibles: és vedada qualsevol acció i intervenció que pugui suposar una transformació o modificació del medi i comporti degradació dels ecosistemes. No s'admet cap tipus d'aprofitament, inclòs el tradicional de la pastura.

Comentarios de usuarios (0)

Aún no hay comentarios.

¡Sé el primero en compartir tu experiencia!

Exploraciones registradas (0)

Aún no hay exploraciones registradas.

¡Registra tu visita a esta cavidad!

Bibliografía

  1. Borràs,J.; Miñarro,J.M.; Talavera,F. (1979).-”el Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-211. Ed Políglota. Barcelona.
  2. Cardona i Oliván,Ferran.(1989).-”La Serralada Pirinenca”. Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):102-105. E.C. Gràcia. Barcelona.
  3. Marti, C.E.; Puigdefàbregas,C.(1965).-”Estudio del Parque Nacional de Aigües Tortes: Geomorfología del Forat del Graller”. Speleon (16):3-12. Universidad Oviedo.
  4. SIE.(1976).-“El Forat del Graller – Font del Graller”. EspeleoSie (19):29-33. SIE-CE Àliga. Barcelona.
  5. Valles, Jordi de (2008).-”Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.1):1-319. ECG/FCE.
  • Fotografies facilitades per Josep M. Molgó (GELL-CEL).

Fuente: Espeleoindex (espeleoindex.com), con modificaciones. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/