Cova Ebre

Gran i coneguda balma al massís del Port (Baix Ebre)

Roquetes • Baix Ebre20m0

EspeleoWorld

Cova Ebre

Gran i coneguda balma al massís del Port (Baix Ebre)

Roquetes · Baix Ebre

Recorrido: 20 m

Ficha actualizada

https://espeleoworld.com/es/c/cova-ebre

La información puede cambiar. Comprueba siempre las coordenadas, el acceso, la meteorología y las condiciones de la cavidad antes de salir.

Mapa topográfico de la boca principal — Boca principal · Mapa topográfico ICGC

Características

Tipo: Cova
Municipio: Roquetes
Comarca: Baix Ebre
Unidad: Port, el
Recorrido: 20 metros
Desnivel: 0 metros
Gran unidad: Serralada Prelitoral
Litología: Dolomies
Última revisión: 2015-06-15

Situación

Entre el barranc de Cova Pintada i el barranc de l'Orió. Tots els itineraris per arribar-hi són prou feixucs i llargs, però potser el més recomanable és partir de l'aparcament de Lloret, deixar de banda el barranc de Cova Pintada i seguir endavant fins a la confluència del barranc del Pregunter, on una sendera es va enfilant, es passa per l'Escarriso de Borosa i s'arriba al Coll de Morralets. Des d'aquí s'ha de seguir la senda en direcció NO fins arribar al collet de Cova Ebre. Un caminoi a la dreta porta en pocs metres a la gran balma.

Bocas

Comprueba siempre las coordenadas y las condiciones de acceso antes de salir.

Ebre, Cova
Altitud: 1030 m
40.784706, 0.335604
UTM 31T (ETRS89) 275180 4518274
Abrir en el mapa Abrir en Google Maps

Descargar todas las bocas en GPX

Fotos

Ver imagen

Clic para ampliar

Imagen 1 de 1

Descripción

Es tracta d'una de les moltes i grans balmes conegudes al massís del Port. Desconeixem les dimensions concretes a manca d'una topografia de la cavitat (veure foto). L'interès pròpiament espeleològic és reduït.

Historia

Coneguda des de temps immemorials. La primera referència és de Puig y Larraz en un treball: Estadística minera de España (1873), tot assenyalant que de la cova s'extreien terres cuprolítiques en gran quantitat (és a dir: guano). El mateix Puig la inclou en el seu Cavernas y simas de España (1896) i posteriorment, Font i Sagué i Faura i Sans es remeten a les dades donades per Puig.