Cova de la Porta
Características
- Tipo: Cova
- Municipio: Port de la Selva, El
- Comarca: Alt Empordà
- Unidad: Cap de Creus
- Recorrido: 5 metros
- Desnivel: 0 metros
- Gran unidad: Pirineu Axial
- Litología: Esquists
- Última revisión: 2015-08-27
Situación
A
la carretera GI-613, del coll de Perafita a el Port de la Selva.
Entre els quilòmetres 1 i 2, trobem el pont de la Gorga, des
d'aquest punt es veu la boca de la cova dels Encantats, la cova de la
Porta es troba a 80 metres d'aquesta, però en l'altre vessant de la
riera.
Coordenades
aproximades sense gaire precisió.
Està
formada per una
cambra de forma triangular, de 5 m de fons i orientada a l'oest.
Sembla ser que es tractava d'una cova sepulcral.
Historia
Localitzada
per Romualt Alfara el qual posteriorment, acompanyà en Lluís
M. Vidal el 1898, rebé el nom de la Porta pel
sistema d'entrada que tenia, ja que aquesta fou trobada tancada per
blocs.
Topográficos
Fotos
Comentarios de usuarios (0)
Aún no hay comentarios.
¡Sé el primero en compartir tu experiencia!
Exploraciones registradas (0)
Aún no hay exploraciones registradas.
¡Registra tu visita a esta cavidad!
Bibliografía
Panyella,
A.; Garriga,J.(1946).-”Mont Bufadors i Punta del Pi (Port de la
Selva). Ampurias
(7-8):347-348.
Pons
i Brun, Enriqueta.(1996-97).-”L'ultima etapa de l'edat del Bronze
a l'Empordà (850-700 A.C.): una relació del grup empordanès amb
la població Mailhaciana. Estat de la qüestió. Annals
de l'Institut d'Estudis Gironins
(vol.36):235-258. Girona.
Pujol
Puigvehí, Anna.(1988).- La
población Prerromana del extremo nordeste peninsular
(vol.1):84 i 112.
Vidal,Lluís
M.(1898).-”Excursió a Cadaqués i Sant Pere de Roda (acabament)”.
Butlletí
Centre Excursionista de Catalunya
(40):125-138.CEC. Barcelona
Valles,
J. de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla
de l'Estany, Selva”. Catàleg
Espeleològic de Catalunya
(vol.4):66. EC Gràcia / FCE. Barcelona.
Vega,
J. de la.(1990).-”El nou jaciment arqueològic a l'extrem del
Pirineu Oriental (Detecció d'algunes restes romanes)”. La
Romanització del Pirineu
pp:153-164.