Sortim de Freginals pel camí vell de la Ràpita. A l'alçada de la Serreta, a l'esquerra, el camí es bifurca i baixem per la dreta. Creuem el barranc de les Fenoses i ara prenem el camí de l'esquerra, i el seguim sempre recte en direcció al Montsià, fins al final, a unes finques d'oliveres i garrofers del racó de les Fossetes. Deixem el cotxe a un apartador del camí.
Travessem la darrera finca d'oliveres del camí i ja veiem un sender al fons que es dirigeix cap al barranc que se'ns obre al davant. Deixem a l'esquerra una petita barraca de pedra en sec i anem remuntant el sender que en principi ens deixa a la part dreta del barranc, entre antics bancals perduts, ara aprofitats pels caçadors. Quan acaben els bancals esclarissats, mirem de baixar i creuar el barranc per canviar de vessant, a la part esquerra.
Dir que anem per una sendera seria molt pretensiós, resseguim petits corriols, que caçadors i caçats han anat deixant, per remuntar fort per l'esquerra del barranc. La referència ha de ser una punta de cingle enlairada, que al costat té un pi bastant gran. El corriol hi passa per sota.
Un cop arribats al pi seguim en direcció E, planejant sense perdre alçada, quasi per la base dels cingles que ens queden a l'esquerra i que configuren el cingle de Talarn. A l'esquena deixem una bona panoràmica del Racó de les Fossetes, i dels Freginals.
El barranc gira cap a l'esquerra. Uns grans gendarmes de roca, que podem sortejar per la base ens indiquen el camí, que ara es torna a empinar, descompost per diferents corriols aquí i allà que van guanyant alçada ràpidament. Ja hi som a prop, estem a l'anomenat racó de Peret.

El cingle rogenc de la nostra esquerra és la fita. Hem de remuntar quasi fins al final del cingle, i a la mateixa base, a tocar d'un gran arboç hi trobem la boca de la Cova del Bruto.