Avenc de 23 metres de fondària a Montanissell (Coll de Nargó).
Un
únic pou de 15 metres de fondària, amb una secció constant de 6X4
metres, al fons d'aquest, trobem una galeria en pendent que ens porta
fins el fons de la cavitat a -23 metres de fondària.
Tipo: Avenc
Municipi: Coll de Nargó
Comarca: Alt Urgell
Unitat: Boumort, el
Recorregut: 37 metres
Desnivell: 23 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio: Speonomus
(Jeann.) ssp. Mercedesi Zar.
Última revisió: 2017-02-27 11:59:51
Situació
Carregant mapa...
Des
de l'extrem SO del poble de Montanisell cal seguir la pista que porta
a la carretera de Bóixols. A escassament 500 metres s'arriba al coll
del Paller i a la mateixa corba s’inicia un corriol que segueix la
carena. Passat un suau turó (cota 1.168) s’arriba a un petit coll.
Poc abans d’aquest, cal baixar uns metres a la dreta fins a trobar
la cavitat.
Història
La
primera notícia que tenim d'una exploració a la cavitat és la
portada a terme per membres del GES – CMB el mes de maig del 1964,
malgrat que va passar desapercebuda del tot i només queda constància
en el llibre d'activitats del GES, que ja l'anomenen com a Pou
de la Serreta. Uns mesos més tard, cap a finals del 1964 o principi de 1965,
gent del GIE del Club Excursionista de Gràcia tornen a explorar la
cavitat i per manca d'informació la rebategen com Avenc
dels 25 Anys de Pau.
Segons ens va explicar fa molts anys l'Eugeni Marigot, aquest nom li
van posar per que al trobar en el seu interior tot els projectils i
bombes abandonats en una retirada de la guerra civil, van,
irònicament, pensar en la propaganda del règim franquista que en
aquells temps celebraven els 25 anys de la fi de la guerra amb el
lema “ 25 Años de Paz”.
Aquells anys el massís del Boumort estava de moda
entre els espeleòlegs catalans i durant les campanyes que ja feia
algun temps feien els de la SAS del Centre Gimnàstic Barcelonès van
anar a l'avenc a mitjans de juliol del 1966 (curiosament durant els
tres dies de festa per la celebració del “18 de julio”) i a
Montanissell els hi van dir que no sabien que hagués baixat mai
ningú. En retrobar tot el material bèl·lic van decidir batejar-lo
com Avenc de les Bombes.
En Lluís Auroux, un dels exploradors, fa un divertit relat de
l'exploració: Trepitjant
bombes, a l'apunt del 14
de gener del 2008 a Espeleobloc.
Però encara hi ha un misteri per resoldre: La primera cita
bibliogràfica de l'avenc apareix en un monogràfic sobre el Boumort
a la revista MONTAÑA nº 100 del Centre Excursionista de Catalunya i
a partir d'una col·laboració del propi Lluís Auroux als autors
(Senent i Victoria) de l'article sobre l'espeleologia al massís.
Aquest exemplar de la revista va ser el primer número que es va
entregar gratuïtament a tots els socis del Centre i porta la data de
novembre-desembre del 1965. Sabem per la circular mensual del CEC que
per problemes d'edició no va arribar a distribuir-se fins el mes
d'abril del 1966; aleshores... com es cita l'avenc de les Bombes que
no s'exploraria fins tres mesos més tard? No tenim notícia de
cap més exploració posterior i ens hem de fer una pregunta: Les
bombes encara són allà dins?
Actualitzem la
fitxa (febrer 2017) amb la resposta a aquesta última pregunta: El 29
de desembre del 2016, els companys del grup de l'espeleodijous
van visitar la cavitat i no van trobar ni rastre de les bombes (a
excepció d'una llauna rovellada – diuen ells- però que per la
foto que fan, sembla més aviat la beina d'una peça d'artilleria.
On són la resta de materials? Podria ser que al llarg dels 50 anys
que no tenim notícia de cap exploració hi hagués hagut alguna
intervenció de cossos especialistes de l'exèrcit o de la guàrdia
civil per netejar l'avenc. També cap la possibilitat que durant
aquest període de temps entressin alguns ferrovellers a recollir el
material per vendre com a ferro o com a peces per a col·leccionistes.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Auroux,
Ll.(1968).-”Presencia del género Speonomus
en el macizo del Boumort”. Espeleòleg
(7):285-288. ERE-CEC. Barcelona.
Borràs, J.
;Miñarro, J.M.;Talavera, F.(1978).-”l'alt urgell i la cerdanya”.
Catàleg Espeleològic
de Catalunya
(vol.1):76-77. Ed. Políglota. Barcelona.
Senent,J.;
Victoria, J.M.(1965).-”Datos para el conocimiento espeleològico
del macizo del Boumort”. Montaña
(100):269-281. CE Catalunya. Barcelona.
Dades de
situació, coordenades i fotografia boca facilitades per Alfred
Montserrat (ERE – CEC) (novembre 2015).
Actualització
de dades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot.
Apunt del 12-1-2017