Espeleo World

Pou de la Serreta

Avenc de 23 metres de fondària a Montanissell (Coll de Nargó).


Un únic pou de 15 metres de fondària, amb una secció constant de 6X4 metres, al fons d'aquest, trobem una galeria en pendent que ens porta fins el fons de la cavitat a -23 metres de fondària.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Coll de Nargó
  • Comarca: Alt Urgell
  • Unitat: Boumort, el
  • Recorregut: 37 metres
  • Desnivell: 23 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Speonomus (Jeann.) ssp. Mercedesi Zar.
  • Última revisió: 2017-02-27 11:59:51

Situació


Des de l'extrem SO del poble de Montanisell cal seguir la pista que porta a la carretera de Bóixols. A escassament 500 metres s'arriba al coll del Paller i a la mateixa corba s’inicia un corriol que segueix la carena. Passat un suau turó (cota 1.168) s’arriba a un petit coll. Poc abans d’aquest, cal baixar uns metres a la dreta fins a trobar la cavitat.

Història


La primera notícia que tenim d'una exploració a la cavitat és la portada a terme per membres del GES – CMB el mes de maig del 1964, malgrat que va passar desapercebuda del tot i només queda constància en el llibre d'activitats del GES, que ja l'anomenen com a Pou de la Serreta.
Uns mesos més tard, cap a finals del 1964 o principi de 1965, gent del GIE del Club Excursionista de Gràcia tornen a explorar la cavitat i per manca d'informació la rebategen com Avenc dels 25 Anys de Pau. Segons ens va explicar fa molts anys l'Eugeni Marigot, aquest nom li van posar per que al trobar en el seu interior tot els projectils i bombes abandonats en una retirada de la guerra civil, van, irònicament, pensar en la propaganda del règim franquista que en aquells temps celebraven els 25 anys de la fi de la guerra amb el lema “ 25 Años de Paz”.
Aquells anys el massís del Boumort estava de moda entre els espeleòlegs catalans i durant les campanyes que ja feia algun temps feien els de la SAS del Centre Gimnàstic Barcelonès van anar a l'avenc a mitjans de juliol del 1966 (curiosament durant els tres dies de festa per la celebració del “18 de julio”) i a Montanissell els hi van dir que no sabien que hagués baixat mai ningú. En retrobar tot el material bèl·lic van decidir batejar-lo com Avenc de les Bombes. En Lluís Auroux, un dels exploradors, fa un divertit relat de l'exploració: Trepitjant bombes, a l'apunt del 14 de gener del 2008 a Espeleobloc.
Però encara hi ha un misteri per resoldre: La primera cita bibliogràfica de l'avenc apareix en un monogràfic sobre el Boumort a la revista MONTAÑA nº 100 del Centre Excursionista de Catalunya i a partir d'una col·laboració del propi Lluís Auroux als autors (Senent i Victoria) de l'article sobre l'espeleologia al massís. Aquest exemplar de la revista va ser el primer número que es va entregar gratuïtament a tots els socis del Centre i porta la data de novembre-desembre del 1965. Sabem per la circular mensual del CEC que per problemes d'edició no va arribar a distribuir-se fins el mes d'abril del 1966; aleshores... com es cita l'avenc de les Bombes que no s'exploraria fins tres mesos més tard?
No tenim notícia de cap més exploració posterior i ens hem de fer una pregunta: Les bombes encara són allà dins?
Actualitzem la fitxa (febrer 2017) amb la resposta a aquesta última pregunta: El 29 de desembre del 2016, els companys del grup de l'espeleodijous van visitar la cavitat i no van trobar ni rastre de les bombes (a excepció d'una llauna rovellada – diuen ells- però que per la foto que fan, sembla més aviat la beina d'una peça d'artilleria. On són la resta de materials? Podria ser que al llarg dels 50 anys que no tenim notícia de cap exploració hi hagués hagut alguna intervenció de cossos especialistes de l'exèrcit o de la guàrdia civil per netejar l'avenc. També cap la possibilitat que durant aquest període de temps entressin alguns ferrovellers a recollir el material per vendre com a ferro o com a peces per a col·leccionistes.

Topos

Media

Biblio

  1. Auroux, Ll.(1968).-”Presencia del género Speonomus en el macizo del Boumort”. Espeleòleg (7):285-288. ERE-CEC. Barcelona.
  2. Borràs, J. ;Miñarro, J.M.;Talavera, F.(1978).-”l'alt urgell i la cerdanya”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.1):76-77. Ed. Políglota. Barcelona.
  3. Senent,J.; Victoria, J.M.(1965).-”Datos para el conocimiento espeleològico del macizo del Boumort”. Montaña (100):269-281. CE Catalunya. Barcelona.
  • Dades de situació, coordenades i fotografia boca facilitades per Alfred Montserrat (ERE – CEC) (novembre 2015).
  • Actualització de dades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot. Apunt del 12-1-2017