Forat de les Encantades del Pont d'espia

Per una àmplia boca es penetra en la galeria principal que ens els primers metres presenta el sòl cobert per sediments; als pocs metres la galeria s'estreny i comença a remuntar entre els blocs. Les seccions són molt variades, des de les estretes i altes fins a les arrodonides i més baixes de sostre. A uns 80 metres del seu inici la galeria desemboca en una sala de 13x8 i 4 metres d'alçada mitja, aquesta sala en principi baixa lleugerament i tot seguit remunta fortament fins al punt final de la galeria (cota + 17m).
A uns 40 metres de l'entrada, a l'esquerra, hi trobem un estret conducte que permet accedir a unes galeries superiors, passats el primers metres arribem al peu d'una rampa fangosa ascendent, un cop superada la rampa a la part superior trobem un conducte d'una vintena de metres que va en direcció al riu Segre, però que acaba fent-se impenetrable.
Situats de nou a la base de la rampa fangosa trobem al bell mig d'aquesta una obertura que dóna accés a una gatera que de seguida es fa més àmplia, després de superar un gran bloc al mig de la galeria, el sostre forma un pou que s'eleva uns 4 metres, de la part superior surt una galeria d'11 metres que enllaça més endavant amb la galeria per la que anem. Seguim per la galeria inferior fins arribar a una petita saleta on per la dreta ens arriba la galeria superior descrita anteriorment. Per un estret pas de poc més d'un metre accedim a una àmplia galeria descendent d'uns 3 metres d'amplada i quasi 5 metres d'alçada.
Situats de nou a la galeria principal, a 70 metres de la boca i uns 10 metres abans d'arribar a la sala final, a l'esquerra trobem un estret pas que de seguida guanya amplitud, la galeria remunta ràpidament fins a sortir a la àmplia galeria descrita anteriorment, a la que arribàvem per l'altre conducte i just per sota d'aquell a la part baixa de l'àmplia galeria. La galeria segueix remuntant suaument trobant en aquest punt algunes formacions, finalment s'accedeix a una sala on en la seva part final i a l'esquerra, trobem un conducte darrera la roca que la travessa de banda a banda, aquest és el punt més elevat de la cavitat (cota +28m), al bell mig d'aquest conducte s'obre la boca d'un pou. Per baixar el pou ens caldrà una corda de 30 metres instal·lada en un pont de roca existent al costat del pou i un spit a la capçalera del pou. Es tracta d'un pou fangós, aquest s'inicia amb una lleugera rampa de 3,4 metres seguit d'una vertical de 6,10 metres on fem peu en una petita base, el pou continua amb una forta rampa de 6,50 metres, en aquest punt el pou gira i continua baixant en forta rampa 11 metres més fins la base d'una galeria, en total són 21,5 metres de desnivell. Si ens dirigim al NW entrarem en una sala d'uns 15x12 metres i 2,80 metres d'alçada, amb una important acumulació de sediments al mig, circumdant tota la paret de la sala trobem una canalització en forma de meandre lliure de sediments d'uns 80 cm d'alçada. Si pel contrari ens dirigim al SE, baixarem fàcilment un ressalt de 3,50 metres que ens situarà en un sifó que és troba a la cota +1,50 metres respecte la boca d'entrada. El sifó té 2x0,72 metres i una fondària aproximada d'uns 3 metres on és veu un conducte que continua.

Està situada arran del nivell d'aigua, quasi a la cua del pantà d'Oliana, al vessant esquerre del riu Segre. Quan el pantà es troba en un nivell alt, la cova resta submergida sota l'aigua. La cota màxima d'embassament del pantà d'Oliana és de 518 metres, això fa que el seu accés només sigui possible quan el nivell del pantà es trobi per sota de la cota dels 505 metres.
Passat Coll de Nargó, per la C-14 (en direcció a la Seu d'Urgell) trobem a la dreta el conegut pont d'Espia, on s'inicia la carretera L-401 que emprèn la llarga ruta fins a Sant Llorenç de Morunys i Port del Comte. Un cop passat el pont trobem a la dreta un bon lloc on aparcar i a tan sols uns 250 metres passat el pont trobem un cartell informatiu de trànsit, en aquest punt s'ha de baixar uns 13 metres el vessant fins a trobar un corriol que hi ha abans de la cinglera i que seguirem en direcció al Pont d'Espia, després d'uns 30 metres arribarem a un pi que utilitzarem per instal·lar una corda de 40 metres que ens permetrà baixar fins el riu, la davallada comença amb un fort pendent que de seguida ens aboca a una vertical volada d'uns 15 metres (cal portar un protector de corda), es fa peu sobre una roca que ens manté fora de l'aigua, la cova ens queda a uns 6 metres riu avall i per arribar-hi cal mullar-se fins l'entrecuix degut als sediments acumulats que fan que ens ensorrem en el fang.
Hi ha un altre accés una mica més endavant que ens permet baixar sense material fins el riu, llavors per accedir a la cova s'ha de fer riu amunt contra corrent on la mullada total està assegurada.
La cova es troba al terme municipal de Coll de Nargó, però a molts pocs metres del límit amb el de Fígols i Alinyà.

Coneguda des de temps remots per la gent de la contrada, però malgrat això no coneixem cap referència en els catàlegs antics ni en treballs anteriors de la zona als anys 1970's.
No tenim molt clar qui va fer les primeres exploracions espeleològiques, però tenim indicis que van ser membres de l'ERE – CEC (Oleguer Escolà i Montserrat Ubach) cap a 1967 o 1968 en una de les anomenades 'extensions' de l'Operació Solsonès.
Segons consta en una inscripció parietal a l'interior de la cavitat, el 25.10.1969 va ser visitada per membres de la U.E.U. (Unió Excursionista Urgellenca, de la Seu d'Urgell).
És de nou l'Oleguer Escolà que, el 21.03.1971 visita la cova amb la finalitat de recol·lecció de fauna. Segons consta a les referències bioespeleològiques anomenen la cavitat com a Cova de les Encantades del Pont d'Espia. De ben segur l'afegit de Pont d'Espia el van incloure per diferenciar-la del munt de cavitats que hi consten per tot el territori amb el nom de Cova de les Encantades.
La setmana següent, el 28.03.1971, membres de la SIE – CEA fan una nova exploració, visiten també la galeria superior i fan una topografia parcial que mai es va arribar a passar en net. En aquell moment anomenen la cavitat com a Cova del Pont d'Espies (en lloc d'Espia, que era el correcte).
Malgrat algun intent al cap de dos anys per part de la SIE, els és impossible l'accés per culpa del nivell del pantà, quan fins i tot semblava relativament baix, durant un temps es va arribar a pensar, erròniament, que la cova havia estat totalment taponada pels sediments.
No és fins a primers de desembre del 2007 que un col·lectiu d'espeleòlegs de diferents grups (SIE; GIEG; ERE; ECG) poden tenir accés a la cavitat i explorar-la sembla que en la seva totalitat. (Veure Espeleobloc, 2-12-2007). En aquesta ocasió es diu que els raiers que baixaven pel Segre coneixien la cavitat com a Forat de les Fades.
Gairebé 10 anys més tard (setembre 2017), Marcel Fité, escriptor, lingüista, pedagog i fill de Coll de Nargó, retroba aquest apunt d'Espeleobloc i afegeix un comentari: Diu que a Nargó mai s'ha conegut la cova ni com a Forat de les Fades ni com a Cova del Pont d'Espia, que sempre se li ha dit Forat de les Encantades. Que l'any 1969 ell mateix va participar en la visita que van fer els excursionistes de la Seu d'Urgell, però que molt de temps abans, en Pere Ramoneda, de Cal Guillot, havia guiat un grup d'espeleòlegs. També relata l'anècdota que el pintor Joaquim Mir, durant la seva estada a Nargó, s'havia fet una foto a la boca de la cova i que, Mercè Rodoreda parla de la cova en una de les seves novel·les.
Finalment, durant la gran sequera que pateix Catalunya l'estiu-tardor de 2022, tres membres de l'ERE-CEC i de la SIE-CEA han dedicat 3 sortides durant el mes d'octubre per tal de completar l'exploració i topografia de tota la cavitat. En aquest període, la cova es troba per sota del nivell de l'embassament, però actualment el curs del Segre passa just pel vessant esquerre arran de la boca. Es va poder observar que durant unes hores del dia i segons sembla degut al tancament que es fa cada dia a les comportes de les petites centrals elèctriques existents al curs del Valira (Andorra), el Segre baixa amb menys cabal i deixa al descobert una gran roca existent a pocs metres de la cova i a la qual es pot accedir en aquesta època mitjançant un ràppel i accedir sense pràcticament mullar-se.


També tenim constància que empreses d'aventura de la zona fan excursions en caiac i quan les aigües de l'embassament ho permeten fan parada a la cova i visiten part d'aquesta.

1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya ”Alt Urgell i la Cerdanya” (Vol.1):1-186. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Sendra, A. (1985).- “Campodeidos (Insecta: Diplura) cavernícolas de Cataluña y Huesca”. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural (52): 119-128. ICHN – IEC. Barcelona.
3. Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya. (Vol. 2): 384 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat facilitades per Juli Serrano, Montse Roca (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC) octubre de 2022.