Forat de la Coma d'en Bepo

Un pou vertical de -3 metres arriba a la part alta d'una galeria descendent en direcció E, de reduïdes dimensions i que després de 18 metres presenta un pas quasi vertical, al fons del qual esdevé impenetrable per la seva estretesa.

Venint de Calaf i quasi arribant a l'entrada de Torà ens desviarem a l'esquerra per la carretera LV-3003 en direcció a Ivorra i Sant Ramon; nomes creuar el pont sobre el riu Llobregós, a l'esquerra trobem una pista a tocar d'una granja, cal seguir-la, aquesta pista coincideix amb una ruta GR (pintades blanques i vermelles) que es dirigeix a Ivorra i que haurem de seguir. Des del desviament de la carretera, seguirem la pista, als 840 metres seguirem a la dreta en direcció S durant 540 metres on ens desviarem a l'esquerra (a partir d'aquest punt nomes vehicles 4X4), seguirem la pista durant 415 metres i agafarem la pista de la dreta que al cap de 300 metres finalitza en uns camps de conreu. En aquest punt comença a l'esquerra un sender amb un fort pendent que al cap de 130 metres passem per la boca de l'avenc d'Enconills, la pista en aquest punt planeja per tot seguit baixar i travessar uns camps de conreu pel llindar d'aquests, tot seguit el sender inicia la pujada amb algunes ziga-zagues, al final d'aquestes el camí es fa més ample i es dirigeix cap a la carena, abans d'arribar-hi trobem un camí a l'esquerra que baixa cap uns camps d'ametllers amb pinta d'estar abandonats, en el seu costat E, aquests camps estan delimitats pel començament d'una petita riera, la petita boca de la cavitat es troba a pocs metres de la llera en el vessant esquerre i amagada per unes garrigues. La distància des de l'avenc d'Enconills es d'uns set-cens metres.
També s'hi pot anar des d'Ivorra seguint el GR en sentit invers tenint el cementiri com a referència de punt de sortida.
Coordenades aproximades.

La primera exploració fou realitzada per M. Marcelino i J.J. Cirés. El 1980.

Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1980).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. (Vol.5):211-227.(l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà). Ed. Políglota. Barcelona.