Font de Bulí

Carles Ramoneda i en Joel Borrazàs, remunten durant uns 100 metres el riu Rialb fins a la Font de Bulí, en arribar s'adonen que l'aigua que surt de la Font és notablement més calenta que la del riu. Agafen l'ordinador de busseig i el fiquen uns metres riu Rialb amunt, la temperatura és de 9ºC, repeteixen el mateix procediment dins de la bassa que forma l'entrada a la Font i la mesura els dona 16º C.
Al no apreciar cap instal·lació de fil guia, procedeixen a instal·lar-ho i comencen l'immersió a la bassa, es tracta d'una rampa que agafa fondària ràpidament fins arribar a l'entrada de la cova. En aquest tram el fons esta ple de còdols de grans dimensions, el fil guia marca una distancia de 15 metres, i el profundímetre els diu que estan a -6 m. L'entrada té una mida espectacular que es va tancant fins arribar a una pedra que forma una mena de diàclasi, l'aigua és cristallina i no s'aprecia res de percolació, ni sediments. Tot seguit entren dins d'un laminador, que té una alçada aproximada de 35 cm, i una amplada de varis metres segons el tram. Intenten buscar la continuació i aconsegueixen passar el laminador fins arribar a un col·lapse, on es pot apreciar que el corrent d'aigua ve de l'altra banda però no és possible passar. En aquest punt el recorregut és de 40 metres, amb una fondària de -10 m.
Al sortir es revisa una altra part del laminador i es troba una petita galeria de minses dimensions i d'11 metres de recorregut.
Es retira tot el fil guia i tornen descendint pel riu Rialb. Un cop passat el Forat de Bulí, i just abans d'abandonar el riu per agafar el corriol que porta a l'automòbil, fan una altra mesura de temperatura de l'aigua donant-lis 12º C.
L'equip de busseig utilitzat per l'exploració, consta de dues ampolles de 10 l. a 200 bar en muntatge lateral.
La cavitat, és una important surgència, que aporta part del cabal d’aigua del Riu Rialb. Potser l'aigua que surt de la Font pot vindre d'una pèrdua o filtració del torrent de la Gavarra, de la zona anomenada les Cots, però caldria confirmar-lo.

Sortim de Ponts cap a la Seu d'Urgell, a l'ultima rotonda agafem la tercera sortida i entrem a la C-1412-b, que és la carretera que va a Tremp. Cap al quilòmetre 15,250 a l'altura de la collada de la Santa i cap a uns 3 kms girem cap a l'esquerra direcció al Moli Nou on hi ha una piscifactoria, després continuem per la pista que puja, sempre a l'esquerra del riu, i deixem a l'esquerra la pista principal, que amb un revolt porta cap a la masia Maçaners. Seguint amunt per la pista, en bon estat al principi, amb un cotxe que no sigui tot terreny es pot arribar una mica més amunt, poc abans de la casa de Terrassola i en un revolt que travessa un petit torrent que està cimentat, surt una pista que baixa a la dreta, al cap de 500 metres arribarem al final del camí, on comença un petit corriol que ens portarà fins el riu Rialb. Continuant a munt per la vora del riu, ara a la dreta, al cap d'uns metres ja ens hem de ficar a l'aigua, i anar nedant. Poc a poc el riu es va engorjant, al cap d'uns metres arribarem a l'inici del famós Forat de Bulí un tram molt espectacular, és continua remuntant el riu Rialb durant uns 1400 metres fins arribar a l'afluent de la Gavarra. Continuem pel riu Rialb uns 400 metres més, cal estar molt atent, ja que la bassa de la surgència és a uns 3 metres per sobre del nivell del riu, i es fàcil passar de llarg. 

El 1989 Antoni Nubiola de l’ERE-CEC realitza una immersió a la surgència del Forat de Bolí (Oliana), explorant 35 metres de recorregut i -7 metres fins una estretor impenetrable.
El 1994 en Josep Guarro de la SIE, també i fa un reconeixement constatant que per progressar pel laminador és necessari portar petites ampolles en muntatge lateral.
El 2005 de nou en Josep Guarro i J.M. Castillo, equipats amb ampolles de 6 l. a 300 bar en muntatge lateral avancen 15 metres més pel laminador fins que aquest es fa quasi impenetrable.
Finalment, el 12/11/2012, en Carles Ramoneda i en Joel Borrazàs, tots dos espeleobussejadors del Grup d'Espeleologia de Badalona exploren i topografien la cavitat fins que aquesta es fa impracticable.

1. Coromines, J. (1995). Onomasticon Cataloniae, vol. III:143. Barcelona
2. Martínez, A. (1994). La immersió al E.R.E. Espeleòleg 40: 34-38. Barcelona.
3. Valles, J. de (2009). Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol 2: 22. Barcelona.

• Coordenades, situació, descripció, topografia i fotos, extretes del Blog (espeleobloc.com.es) post del dia 15-04-2013