Espluga del Castell de la Clua

La balma és tancada per un pany de paret que mesura un metre de gruix, 8,50 metres de longitud i uns 8 metres d'alçada, on hi ha una finestra quadrada, diverses espitlleres i la porta, que té una alçada de 3 metres amb una amplada de 2,50 metres, aquesta acaba amb un arc de mig punt al que li manquen les dovelles, les quals segurament han estat re-aprofitades modernament en alguna altra construcció.
Per la paret de la balma es poden observar diverses filades de pedres que sens dubte ajudarien a sostenir la teulada, de la qual no en queda cap vestigi, així com els relleixos que formarien els dos pisos d'alçada que tindria aquesta fortalesa. La Balma té 10 metres de fons i una alçada des de la base de +4 metres.

Des d'Artesa de Segre cal seguir la carretera que duu a Baldomar i des d'allà continuar en cosa d'uns 5,5 quilòmetres fins el petit nucli de la Clua de Meià, aquest és troba situat a l'entrada de la vall d'Ariet, aturonat a l'esquerra hidrogràfica del barranc de la Clua.
De darrera de la població surt un corriol força embardissat i poc marcat però de direcció molt evident, ja que l'espluga amb la construcció és ben vissible. El corriol duu fins al peu de la paret obrada i en una curta grimpada pèl petit espadat s'accedeix sense cap dificultat a la porta d'entrada.

Les primeres notícies del terme corresponen a l'any 1059, quan Garsenda donà al monestir de Santa Maria de Meià unes vinyes situades en la Clua. El castell pertanyia al patrimoni de la família Meià. L'any 1193, Guillem de Meià en el seu testament deixà a la seva germana Ermessenda i al fill d'aquesta, Ramon de Cervera, diversos castells, entre els quals el de la Clua. L'any 1311, Dolça de Cervera donà el castell de la Clua i els altres de la família Meià al seu fill Pere II d'Ayerbe el qual el 1312 permutà al rei Jaume II tot el seu patrimoni de Catalunya per diversos castells situats a Aragó. Tot seguit, el rei els incorporà a la corona. El castell es considerava situat al marquesat de Camarasa però no apareix en cap document referent als castells dependents dels infants Ferran i Martí, posseïdors del marquesat. El 1405, Ramon Picó tenia el castell en feu del rei. L'any següent el castell fou venut per Bernat de Cruïlles. El 1453, el feudatari era Bernat de Vilagaià, que tingué un conflicte sobre límits amb el capítol de la Seu d'Urgell. Un descendent d'aquest, Miquel de Vilagaià, manà vendre el castell de la Clua, la qual cosa féu Joana, probablement la seva muller, l'any 1505, a Pere de Rocaspana juntament amb tota la jurisdicció civil i criminal.
En el moment de la desaparició de les senyories jurisdiccionals, el castell es trobava sota el domini del noble Gomes.
Roig i Jalpí, a mitjan segle XVII fa la descripció del castell: En el lugar de Clua entre unas peñas, hay un castillo medio habitable.

1. Aymamí i Domingo, Genar (2006).-Coves Fortificades de Catalunya pp:12-15. UEC/FCE.
2. Bolòs i Masclans, Jordi; i altres.(1994).-”Castell de la Clua”. Catalunya romànica (XVII):178-179 Enciclopèdia Catalana. Barcelona
3. Valles, Jordi de (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya. (Vol.2):141-142. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia.

• Dades, coordenades i fotografia de “pitopito12” extretes de wikiloc (www.ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/clua-castell-de-la-vall-dariet-clua-8079105)