Espeleo World

Cova Tosca

Curiosa balma tancada parcialment per la tosca, al vessant esquerre del riu Siurana (Cornudella de Montsant)


La cova Tosca té unes dimensions de 13 metres de llargada per 12 metres d’alçada i una amplada de 40 metres. El dipòsit de pedra tosca té uns 18 metres de longitud per uns 17 d'amplada. L'aportació hídrica que ha ocasionat l'acumulació de pedra tosca prové d'un torrent exterior que circula per sobre de la cinglera.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Cornudella de Montsant
  • Comarca: Priorat
  • Unitat: Cingles d'Arbolí
  • Recorregut: 13 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2017-04-17 11:49:15

Situació


Des del poble d'Arbolí s'ha de prendre la pista que puja a l'ermita de Sant Pau, poc abans d'arribar hi ha una altra pista a l'esquerra (tancada) (Camí de Gallicant), es passa pel costat de la font Voltada i segueix cap al Mas de Salin (casa rural). Es continua endavant cap a Gallicant, poc abans d'un corral en runes surt a l'esquerra un camí arranjat que baixa cap al barranc del Grau i salva el Grau de Vincabrer. Una vegada davallat, el camí pren la direcció NE i, en un moment donat, trobarem una cruïlla de camins amb un pal indicador on podem llegir “La Tosca”. Amb una forta pujada, i en pocs minuts, ens conduirà a la cova Tosca.

Història


Coneguda des de temps remots. Vilaseca ja fa esment en el seu treball (1958) sobre la propera Cova de Porta-Lloret.
Molt coneguda pels excursionistes que recorren la zona, no havia estat objecte d'un treball espeleològic fins la visita de components de l'EC Gràcia i del GE Badalona (febrer 2017) que la visiten i fan una completa tasca de catalogació.

Topos

topo Cova Tosca

Media

foto Cova Toscafoto Cova Toscafoto Cova Tosca

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.
  2. Vilaseca, S. (1958).- “La cueva de Porta-Lloret en el antiguo término de Siurana, Montes de Prades”. Ampurias (XIX-XX): 104-114 Museo de Arqueologia. Barcelona.
  • Actualització de dades, topografia i fotografies extretes del web: geb.cat (GE Badalona). Apunt del 6 de març del 2017. Autors fitxa: C. Bañolas, F. Cardona (ECG); J. Cuenca i F.X. Samarra (GEB)