Cova de Porta-lloret

La boca s’obre en un racó a peu de cingle. És de bona mida, però uns grans blocs formen un ressalt que superem passant per sota del bloc de la dreta. A 7 metres per damunt de la boca principal es troba una altra boca que mai havia estat indicada en les topografies anteriors a la del 2017 (ECG; GEB). Dóna pas a una galeria recta de secció triangular, inicialment descendent, augmentant les seves mides fins arribar al sector central, on s’assoleixen els 7 metres d’amplada per 14 d’alçada. A partir d’aquí es torna ascendent, amb alguns caos de blocs força grans. Una gran llastra despresa de la paret dreta estreny l’amplada de la galeria i, més endavant, cal superar un gran bloc per arribar al sector terminal, finalitzant la cavitat obstruïda per blocs. La cavitat es desenvolupa paral·lelament al cingle. De fet, la paret nord (dreta) és una enorme llastra desplaçada del cingle que ha lliscat per la seva base i ha quedat recolzada per la seva part superior contra la paret sud. Com a conseqüència d’això, tenim una secció transversal de forma triangular, més alta que ampla, i al sostre queda perfectament reflectida la línia de discontinuïtat entre la paret nord (mòbil) i la paret sud (estàtica). Els blocs son abundants, destacant una llastra secundària despresa de la paret nord que també recolza contra la paret sud per la seva part superior.
A la zona més fonda es van trobar materials datats des del calcolític fins el bronze final – ferro I.

Des del poble d'Arbolí s'ha de prendre la pista que puja a l'ermita de Sant Pau, poc abans d'arribar hi ha una altra pista a l'esquerra (tancada) (Camí de Gallicant), es passa pel costat de la font Voltada i segueix cap al Mas de Salin (casa rural). Es continua endavant cap a Gallicant, poc abans d'un corral en runes surt a l'esquerra un camí arranjat que baixa cap al barranc del Grau i salva el Grau de Vincabrer. Una vegada davallat, el camí pren la direcció NE i, en un moment donat, trobarem una cruïlla de camins amb un pal indicador on podem llegir “La Tosca”. Aquí, prendrem un corriol secundari que en una curta però forta pujada ens situarà a la cova La Tosca. Prenent-la com a referència, la cova de Porta Lloret es troba a cosa de 50 metres, seguint el peu del cingle cap a l’O, sense camí marcat.

Descoberta l'any 1934 pel Sr. Josep Porta, aleshores mestre d'Arbolí. Aquell mateix any van iniciar les excavacions dirigides per Salvador Vilaseca amb la participació del descobridor; del Sr. Josep Lloret, aleshores mestre d'Alforja i descobridor de vàries cavitats a la zona d'Arbolí i del Sr. Manuel Mata, de Reus. Els treballs es van portar a terme en diferents etapes fins a 1952 que es van donar per acabats. També van participar membres de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.

2. Vilaseca, S. (1958).- “La cueva de Porta-Lloret en el antiguo término de Siurana, Montes de Prades”. Ampurias (XIX-XX): 104-114 Museo de Arqueologia. Barcelona. Actualització de dades, topografia (2017) i fotografies extretes del web: geb.cat (GE Badalona). Apunt del 20 de febrer del 2017.

• Dades fitxa actualitzada: F. Cardona (ECG); J. Cuenca i F.X. Samarra (GEB)