Espeleo World

Cova de les Gralles

Cova de 80 metres de recorregut als Cogullons (Montblanc).


La boca és orientada al S i té unes dimensions de 0,7 m per 11 m de llargària i que es va eixamplant progressivament fins uns 5 m al fons del vestíbul, mentre la seva alçada és considerable, de l’ordre de 12 m, mantenint-se així a la major de la cavitat. Al fons és creuada per una diàclasi quasi perpendicularment i la seva continuació és pel costat dret on hi ha un passadís més estret que remunta lleugerament i d’uns 15 m de llarg, que al seu extrem oriental forma una sala de la qual s'ha ensorrat part de la volta, comunicant amb la superfície. Pel costat NO de la sala comença una nova galeria de quasi 20 m de llarg, tallant al seu extrem NO una esquerda quasi perpendicular que queda uns 5 m més elevada. Un cop dalt, podem seguir uns 25 m per una diàclasi més accidentada que va girant i fent-se més estreta permeten l’entrada de llum al final; seguint per la part més ampla cap a NO enmig de blocs podem remuntar uns metres on s’acaba la cavitat i també entra llum de l’exterior. 

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Montblanc
  • Comarca: Conca de Barberà
  • Unitat: Muntanyes de Prades
  • Recorregut: 80 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2017-12-31 10:10:01

Situació


La cavitat s'obre al cingle que domina el marge esquerra del barranc del Mas de Tous. Per arribar a la cova cal agafar la pista que surt de Rojals en direcció als Cogullons, abans d'arribar al refugi de muntanya s'arriba a una cruïlla de tres camins on cal agafar el de la dreta, i seguir-lo uns 900 metres. S'arriba a una nova cruïlla de dos camins, on cal agafar el de l'esquerra i seguir-lo uns 100 metres més, fins a una nova cruïlla. En aquest punt, cal seguir a peu per un senderó que surt per l'esquerra durant uns 300 metres, tot vorejant la cinglera.

Història


La cavitat fou descoberta l'any 1927 i posteriorment, Salvador Vilaseca, Serra Ràfols i Manel Mata hi dugueren a terme algunes intervencions cap als anys 30.
Segons S. Vilaseca, a l'entrada de la cova, en una de les parets de la primera sala hi figurava una mà humana pintada en vermell. Cal dir que actualment no és visible.
Entre el material recuperat per S. Vilaseca hi figuren peces de silex, puntes de fletxa, un fragment de destral de basalt, fragments de palets de quarsita, punxons d'os, dos puntes de fletxa fetes també d'os d'animal, fragments ceràmics llisos ornamentats amb relleus, ceràmica de tipus campaniforme i ceràmica acanalada.
Destacar també la troballa de restes humanes que varen sortir barrejades amb pedres i altres materials, que no presentaven cap ordre i estaven molt fragmentades. Segons Vilaseca s'hi comptabilitzaren 21 individus.
Es tracta d'un jaciment del Neolític Final fins el Bronze Final (-2500 / -650).


A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, just abans de la creació del grup de prehistòria del Museu Arxiu de Montblanc, els seus membres hi efectuen diverses exploracions i recerques, sense masses resultats referenciant tant sos alguns fragments de sílex i de ceràmica. També fou explorada pel primer grup d’espeleologia de Montblanc, el SERS del CEM.
El 1964, és visitada per un grup de joves abans de la mateixa formació del GIEM, i que posteriorment passarien a formar part d'aquest.
Arran de la compra dels terrenys i de la major part del poble, per una comunitat budista, endegaren algunes actuacions poc respectuoses amb l’entorn, emplenant els Cogullons de roulottes abandonades, aixecant una lamentable barraca que encara resta al peu del poble i convertint la cova en una mena de santuari tronat, bastint-hi una paret de totxana vermella, portes de ferro i paviment de ciment amb l’objectiu, segons deien d’emplenar-la de pintures amb imatges dels seus deus. Gràcies a una oportuna campanya en contra i de la corresponent denuncia del GEPEC a patrimoni arqueològic de la Generalitat, el projecte no passa a majors i els propietaris hagueren de desmuntar tot l’enrenou provocat.
El 30-5-2010 el GIEM realitza una nova topografia, intentant cercar-hi fauna i accedir a unes galeries inferiors que va descriure en S. Vilaseca a la publicació de l’any 32; amb el bon resultat que al obrir el conducte per accedir al que suposàvem la part inferior aparegueren alguns fragments de ceràmica, un bonic punxó d’os i a les rodalies una espectacular escultura romana de bronze d’uns 20 cm del déu Mercuri.

Topos

topo Cova de les Grallestopo Cova de les Gralles

Media

foto Cova de les Gralles

Biblio

  1. Borrás, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”alt camp, la conca de barberà, el baix penedès i el tarragonès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2): 201-202. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Vilaseca, S.; Iglesies, J.(1932).-”Exploració Prehistòrica de l'alta conca del Brugent. III. La cova de les Gralles”. Revista Centre Lectura de Reus 13(225-227):26-36. Reus.
  • Dades extretes de Patrimoni.Gencat.Arqueologia, Generalitat de Catalunya (invarque.cultura.gencat.cat) Fotografia de M.Corominas/E. Vilalta, agost 2005.
  • Fitxa actualitzada el 31 desembre 2017. Coordenades topografia i dades facilitades per Joan Pallisé (Montblanc).