Cova Penjada del Torrent d'espinau

A poc que ens fixem, la boca resulta visible des del primer gran revolt a l'esquerra de les marrades de la pista i torna a resultar visible des de les roques característiques abans esmentades. Aquest fet aixecà la curiositat de l'Albert Sancho, el Manel Cortizo i l'Albert Sala, que començarem a estudiar la manera de poder arribar-hi. Mitjançant l'observació amb prismàtics, el fons de la cova es veia fosc, cosa que donava esperances de continuïtat, però a més a més varen veure el que semblava una bandera catalana entortolligada en una branca de l'arbret que creix a la boca. Aquest fet demostrava que algú hi havia arribat abans, fet corroborat pels estadants de la casa d'Espinau, que sabien que la cova ja havia estat explorada però no tenien cap dada sobre el seu recorregut o característiques.

Així les coses, prepararem la sortida per al dia 11 d'octubre de 2025. La logística seria la següent: l'Albert Sancho, el Manel Cortizo i el Ferran Cardona anirien a explorar la cova, mentre que l'Albert Sala i la seva amiga Montse es quedarien a les roques característiques per tal que, amb uns prismàtics i un walkie talkie, poguessin orientar els exploradors sobre el punt més adient per a instal-lar la corda i accedir a la boca.

Un dels problemes que teníem plantejat era l'accés des de la pista fins a dalt del cingle, ja que cal efectuar una sifonada per un terreny encinglerat i boscós. Afortunadament, vàrem trobar un antic corriol de carboners que just passa a pocs metres del punt on cal iniciar el descens del cingle.

Arribats al punt, es constata que hi ha una caiguda totalment vertical fins la boca. Per aquest motiu, només en Ferran Cardona hi accedirà en disposar del material i de la tècnica per a la progressió vertical. Arribat a la boca, es comprova que la cova finalitza als 5 m, però el més sorprenent va ser constatar que la cova havia estat utilitzada a manera d'amagatall. Així, hi ha un lloc per fer foc entre unes pedres, fins i tot hi ha una planxa de ferro foradada a manera de graella. Hi ha un petit munt de llenya i també unes deixalles que pel seu estat semblen antigues, probablement d'anys. També, dintre de la cova hi ha un tronc d'arbre molt sec que difícilment podria haver arribat de manera natural caient des de dalt.