Font i Sagué en el seu Catàlech (1897) cita una Cova Freda a una hora de Collbató i diu que té 60 pams de fondària i 25 d'altura. Afegeix: “és molt rallenta y d'això segurament li ve'l nom que porta” (sic). No indica la font de la informació. Uns anys més tard, Faura en el seu Recull (1909) la torna a esmentar i li atorga 13 m de llargada. Però aquell mateix any de 1909, la Revista Montserratina publica un mapa de la muntanya i apareixen referenciades dues coves amb el nom de Freda. Una amb l'afegit de Cova Freda 2 que sens dubte és la que es coneix a la vora de la Cova del Salnitre i una altra, més a ponent, com a Cova Freda simplement. No podem saber a quina de les dues es referia Font o com a mínim hi han molts dubtes. La qüestió és que de la situada més a ponent no es tenia absolutament cap notícia.
Al cap de 113 anys, els companys Montse Mañosa i Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès) van decidir anar a la zona on més o menys indicava la cartografia de 1909. Després de molt treball per una zona de difícil trànsit al final van aconseguir localitzar aquesta cova.
Amb bon criteri i per tal de diferenciar-la de la Cova Freda més coneguda, van decidir catalogar-la com a Cova Freda del Frare de Baix.