Cova del Pebre

Cova marina de gran volum i de 29 m. de recorregut a Sitges (Garraf)

Sitges • Garraf29m1m

EspeleoWorld

Cova del Pebre

Cova marina de gran volum i de 29 m. de recorregut a Sitges (Garraf)

Sitges · Garraf

Longueur: 29 m · Profondeur: 1 m

Fiche actualisée

https://espeleoworld.com/fr/c/cova-del-pebre

Les informations peuvent changer. Vérifiez toujours les coordonnées, l'accès, la météo et l'état de la cavité avant de partir.

Carte topographique de l'entrée principale — Entrée principale · Carte topographique ICGC

Caractéristiques

Type: Cova
Municipalité: Sitges
Région: Garraf
Unité: Garraf, el
Longueur: 29 mètres
Profondeur: 1 mètres
Grande unité: Serralada Litoral
Lithologie: Calcàries
Dernière révision: 2016-01-15

Situation

Cal deixar el vehicle a la corba que hi ha tot passat el km. 167 de la carretera C-31, creuar-la i seguir un camí de pescadors en direcció Vallcarca, en paral·lel a la carretera. A un centenar de metres es dirigeix, amb fort pendent cap a mar. Seguir la línia de la costa cap a ponent i al poc, enorme, es veu la boca de la cova. Els darrers metres cal nedar.

Entrées

Vérifiez toujours les coordonnées et les conditions d'accès avant de partir.

Cova del Pebre
Altitude: 0 m
41.234718, 1.850975
UTM 31T (ETRS89) 403708 4565450
Ouvrir sur la carte Ouvrir dans Google Maps

Télécharger toutes les entrées en GPX

Topographiques

Cova del Pebre - Topographie, Sitges, Garraf

Voir l'image

Cliquez pour agrandir

Image 1 sur 1

Photos

Voir l'image

Cliquez pour agrandir

Image 1 sur 5

Description

Gran boca (22 x 11 m.), dimensions que es van reduint lleugerament conforme es penetra en la galeria. Totalment negada fineix en una platja de graves arrodonides. Voluminosos blocs de despreniment al costat O i el terra ocupat per blocs grans igualment arrodonits i sorra omnipresent.
Restes de sediments terrestres i d'espeleotemes. Sembla ser una de les diverses surgències que es poden resseguir per les costes del Garraf.

Histoire

De ben segur coneguda des de temps remots pels pescadors de la zona, els quals deurien aplicar-li aquest topònim del que no hem sabut trobar la procedència.
És citada per primera vegada per Faura i Sans en el seu Recull (1909) i en els darrers 40 anys surt geo-referenciada, per cert malament, als mapes de l'Editorial Alpina (i de retruc al mapa de l'ICGC), tot assignat-li un recorregut prou correcte de 23 metres.