Cova del Cristall

Cavitat de 20 metres de recorregut al municipi d'Àger

Àger • Noguera20m3m

EspeleoWorld

Cova del Cristall

Cavitat de 20 metres de recorregut al municipi d'Àger

Àger · Noguera

Longueur: 20 m · Profondeur: 3 m

Fiche actualisée

https://espeleoworld.com/fr/c/cova-del-cristall

Les informations peuvent changer. Vérifiez toujours les coordonnées, l'accès, la météo et l'état de la cavité avant de partir.

Carte topographique de l'entrée principale — Entrée principale · Carte topographique ICGC

Caractéristiques

Type: Cova
Municipalité: Àger
Région: Noguera
Unité: Montsec d'Ares
Longueur: 20 mètres
Profondeur: 3 mètres
Grande unité: Prepirineu
Lithologie: Calcàries
Dernière révision: 2012-11-17

Situation

Cal seguir la pista asfaltada que des d'Àger puja cap al coll d'Ares, quan s'arriba a la zona dels plans de Badia i passada la pallera del Montsec seguirem per la pista de la dreta que va en direcció al Pla d'Escumó. Quan arribem a les runes de l'ermita de Sant Miquel de Mallabecs, llavors seguirem pel coll fins a les runes de la Torre de Sant Miquel, on a la part est i sota de l'esperó de roca on està situat, trobem la cavitat.

Entrées

Vérifiez toujours les coordonnées et les conditions d'accès avant de partir.

Cova del Cristall
Altitude: 1132 m
42.033700, 0.825600
UTM 31T (ED 50) 320111 4656017
Ouvrir sur la carte Ouvrir dans Google Maps

Télécharger toutes les entrées en GPX

Topographiques

Cova del Cristall - Topographie, Àger, Noguera

Voir l'image

Cliquez pour agrandir

Image 1 sur 1

Photos

Cova del Cristall - Photo, Àger, Noguera

Voir l'image

Cliquez pour agrandir

Image 1 sur 3

Description

La té en total 20 metres de llargada, els primers 10 metres semblen una gran balma, al final de la qual s'obre una galeria d'un metre i mig de diàmetre i 10 metres de recorregut, on les seves parets estan formades per cristalls de calcita.

Histoire

Degut a la seva situació prop de la Torre de Mallabecs se suposa que deu ésser coneguda d'antic, encara que la primera referència escrita de la mateixa la fa F. Rubinat el 1986. Ell mateix ja l'havia localitzat l'any 1977.