Cova de Sant Llorenç

Petita cova d'interès arqueològic a Sitges

Sitges • Garraf20m4m

EspeleoWorld

Cova de Sant Llorenç

Petita cova d'interès arqueològic a Sitges

Sitges · Garraf

Longueur: 20 m · Profondeur: 4 m

Fiche actualisée

https://espeleoworld.com/fr/c/cova-de-sant-llorenc

Les informations peuvent changer. Vérifiez toujours les coordonnées, l'accès, la météo et l'état de la cavité avant de partir.

Carte topographique de l'entrée principale — Entrée principale · Carte topographique ICGC

Caractéristiques

Type: Cova
Municipalité: Sitges
Région: Garraf
Unité: Garraf, el
Longueur: 20 mètres
Profondeur: 4 mètres
Grande unité: Serralada Litoral
Lithologie: Calcàries
Dernière révision: 2015-11-16

Situation

Al NE de Sitges, s'ha de passar pel túnel que supera l'autopista (Túnel de Quintmar) i situar-se al carreró del Nord, a la part alta de la urbanització Quintmar. D'aquí seguir una pista que al poc es converteix en corriol ben marcat. De primer resseguint el llom i al poc cap al fondo del Coscó. En ajuntar-se amb el viarany que puja pel fondo esmentat, seguir uns pocs metres i es fa visible la boca.

Entrées

Vérifiez toujours les coordonnées et les conditions d'accès avant de partir.

Sant Llorenç, Cova de
Altitude: 246 m
41.252470, 1.831983
UTM 31T (ETRS89) 402142 4567442
Ouvrir sur la carte Ouvrir dans Google Maps

Télécharger toutes les entrées en GPX

Topographiques

Cova de Sant Llorenç - Topographie, Sitges, Garraf

Voir l'image

Cliquez pour agrandir

Image 1 sur 1

Photos

Voir l'image

Cliquez pour agrandir

Image 1 sur 5

Description

Per una boca superior es penetra lateralment a una galeria de 7 metres d'amplada, descendent i obturada per espeleotemes i argiles de descalcificació. Al bell mig de la galeria hi ha un conjunt estalagmític força degradat. Al punt més baix, també hi ha una boca lateral que surt a l'exterior i just per sota d'ella s'ha fet un buidat important de material dels sòl (uns quants metres cúbics), que sembla relativament recent (estiu 2015 o 2014).

Histoire

Coneguda des de temps immemorials. Faura i Sans ja la inclou, sense donar cap dada, al seu Recull (1909). Ha estat objecte de treballs arqueològics des del 1919 i s'han trobat restes des del neolític fins a l'època romana.