Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Cova de la Dou

Cova de la Dou

Grotte de 77 m de parcours à l'Arbolí (Baix Camp), d'intérêt archéologique, découverte en 1934 et explorée en 2014.

Arbolí • Baix Camp 77m 10m

Grotte de 77 m de parcours à l'Arbolí (Baix Camp), d'intérêt archéologique, découverte en 1934 et explorée en 2014.

Caractéristiques

Situation

Des del Coll d’Alforja s’ha d’agafar la carretera TV 7012 en direcció Arbolí; queda a la dreta una pedrera que rodejarem fins a un indret pla, als volts del km 3, anomenat els Malecons, on a l’esquerra hi ha un descampat i l’inici d’una pista forestal. Des d’allí vorejarem el Puig del mas d’en Vinyes fins a una cadena que barra el pas. Per la pista seguirem fins al mas del Gallerí i, vorejant la tanca metàl·lica dels camps d’avellaners al S del mas, que queda a l’esquerra, trobarem una pista a la dreta, que deixarem al poc, per baixar a la dreta per un caminoi. Llavors seguirem en direcció NO fins a trobar un grau poc transitat que va recuperar l’amic Rafel Farré de Reus. Després de baixar uns 70 metres el deixarem per endinsar-nos a un estret corriol per la dreta tot vorejant la cinglera per sota, veient a l’altra vessant la vall del riu Arbolí i el molí de l’Agustí. Després de seguir uns 300 metres s’ha de pujar en diagonal cap a la cinglera fins a trobar la boca de la cova a peu del cingle. Atès que fa anys que la zona és poc transitada, és una mica complicat trobar el punt de baixar el grau i el lloc on s’ha de pujar cap a la boca de la cova, si bé aquesta és a prop del camí. Indispensable la utilització del GPS i les coordenades per arribar a la cova.

Carte

Entrées

Vérifiez toujours les coordonnées et les conditions d'accès avant de partir.

  1. Cova de la Dou

    Altitude: 610 m

    41.234699, 0.932711
    UTM 31T (ETRS89) 326751 4566872
Télécharger toutes les entrées en GPX

Photos

Cova de la Dou - Photo, Arbolí, Baix CampVoir l'image
Cliquez pour agrandir

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Image © son auteur.

Image 1 sur 3

Description

Morphologie

L’entrada de forma triangular, de 0,70x2,50 metres, permet entrar-hi dret. Als pocs metres observem una segona boca al sostre, un lucernari o eixida per on entra la llum, i ens trobem un passadís rectilini orientat al SE. Als 8 metres hi ha una petita i impenetrable galeria a l’esquerra, i als 10 metres tenim una derivació a la dreta. Si ens fiquem per aquesta derivació, ens trobem a una galeria descendent, d’uns 10 metres de recorregut, amb varis ressalts que ens porta al terminus de la cova i a la seva màxima fondària de -8 metres. Aquesta diàclasi té unes dimensions d’uns 0,4 metres d’amplada per alçades variables de 1 a 3 metres. El final és un petit bassal d’aigua acumulada quan plou. Tornant a la desviació, ens trobem una diàclasi de 6 metres d’alçada, on grans blocs encastats fan un pis superior. Avançarem seguint la direcció SE de la galeria d’entrada uns 3 metres, ací trobem una altra bifurcació. Si anem a la dreta una rampa ens portarà a un R-2,3 metres, deixant a l’esquerra petites derivacions sense continuïtat. Baixat el ressalt trobem una petita sala “Mortuorium” on ens movem entre restes remogudes d'ossos i ceràmiques del jaciment de l’edat del bronze, malauradament el poc que queda dels saquejos fets per aficionats i d’antigues excavacions arqueològiques que ho deixaren tot remenat i fora de context. Tornat a la bifurcació esmentada de la galeria principal (la situada 3 metres després de la derivació), seguim endavant i baixem un altre R-2,30 m. Als 3 metres la galeria gira lleugerament a l’esquerra direcció E, de fàcil trànsit acabant als 6 metres de recorregut. Tres metres abans un passatge ens porta a unes gateres que es van tancant, excepte una que gira a l’esquerra al poc d’entrar i torna a la galeria fent algunes ziga-zagues. Per últim, si tornem a la bifurcació d’abans, haurem d’escalar un E+2,20, i amb facilitat accedim al pis superior (Superior Locus) a sobre d’uns rocs caiguts on es forma una sala, si ascendim direcció S, trobarem una gatera que fineix als 4 metres. Si anem baixant direcció N, als 5 metres baixarem un R-1,70 metres i tanquem un circuit, ja que hem arribat on comença la primera derivació de la galeria d’entrada.

Hydrologie

El final és un petit bassal d’aigua acumulada quan plou.

Progression

L’entrada de forma triangular, de 0,70x2,50 metres, permet entrar-hi dret. Als pocs metres observem una segona boca al sostre, un lucernari o eixida per on entra la llum, i ens trobem un passadís rectilini orientat al SE. Als 8 metres hi ha una petita i impenetrable galeria a l’esquerra, i als 10 metres tenim una derivació a la dreta. Si ens fiquem per aquesta derivació, ens trobem a una galeria descendent, d’uns 10 metres de recorregut, amb varis ressalts que ens porta al terminus de la cova i a la seva màxima fondària de -8 metres. Aquesta diàclasi té unes dimensions d’uns 0,4 metres d’amplada per alçades variables de 1 a 3 metres. El final és un petit bassal d’aigua acumulada quan plou. Tornant a la desviació, ens trobem una diàclasi de 6 metres d’alçada, on grans blocs encastats fan un pis superior. Avançarem seguint la direcció SE de la galeria d’entrada uns 3 metres, ací trobem una altra bifurcació. Si anem a la dreta una rampa ens portarà a un R-2,3 metres, deixant a l’esquerra petites derivacions sense continuïtat. Baixat el ressalt trobem una petita sala “Mortuorium” on ens movem entre restes remogudes d'ossos i ceràmiques del jaciment de l’edat del bronze, malauradament el poc que queda dels saquejos fets per aficionats i d’antigues excavacions arqueològiques que ho deixaren tot remenat i fora de context. Tornat a la bifurcació esmentada de la galeria principal (la situada 3 metres després de la derivació), seguim endavant i baixem un altre R-2,30 m. Als 3 metres la galeria gira lleugerament a l’esquerra direcció E, de fàcil trànsit acabant als 6 metres de recorregut. Tres metres abans un passatge ens porta a unes gateres que es van tancant, excepte una que gira a l’esquerra al poc d’entrar i torna a la galeria fent algunes ziga-zagues. Per últim, si tornem a la bifurcació d’abans, haurem d’escalar un E+2,20, i amb facilitat accedim al pis superior (Superior Locus) a sobre d’uns rocs caiguts on es forma una sala, si ascendim direcció S, trobarem una gatera que fineix als 4 metres. Si anem baixant direcció N, als 5 metres baixarem un R-1,70 metres i tanquem un circuit, ja que hem arribat on comença la primera derivació de la galeria d’entrada.

Autres détails

Cova de 77 m de recorregut, d'interès arqueològic, a l'Arbolí (Baix Camp).

Histoire

La cavité fut découverte par J. Lloret en 1934 et fut fouillée par le Dr Vilaseca avec la collaboration du propriétaire, Josep Salvadó, et de Joan Carrer, tous deux d'Arbolí. La même année parut la publication correspondante dans le Butlletí de la Societat Arqueològica Tarraconense. On peut également trouver des références aux diverses découvertes d'Arbolí dans les trois livres de synthèse de Vilaseca. En 1984, au volume nº 7 du Catàleg Espeleològic de Catalunya, les auteurs disent ne pas l'avoir localisée. Nous n'avons connaissance d'aucune autre exploration jusqu'à ce que, à l'occasion de la préparation du livre sur les cavités de la serra de Prades, et après avoir visité le gouffre del Pep Ton, à l'été 2014, nous prîmes contact par courrier électronique avec Rafel Ferré de Reus qui, dans un blog sur les chemins anciens, indiquait qu'il l'avait localisée : « En Joan Josep Estivill commenta d'une grotte là-bas à l'obaga de la Vall d'Arbolí, qui ne fut pas localisée par les auteurs du Catàleg Espeleològic de Catalunya et qu'il cherchait à trouver. Alors je me rappelai une trace que j'avais suivie au moment de chercher le Grau del Gallarí. Je suis donc revenu et, plus ou moins, cette trace avait une continuité. De plus, je pus localiser la grotte : El Forat ou Cova de la Dou, qui fut explorée par le Dr Salvador Vilaseca. Cette grotte fut localisée initialement entre les années 1920 et 1930 par les maîtres d'Arbolí, Sr. Porta, et celui d'Alforja, Sr. Lloret, qui l'aidaient dans la recherche sur leur territoire. Le nom fait souvent la chose, mais ce trou n'avait rien à voir avec une résurgence. Par conséquent, il ne pouvait pas être une dou, ou source en catalan ancien. Toutefois, c'est grâce aux archéologues que ce toponyme a perduré dans la documentation écrite. Toutefois, le doute me reste plus vif que jamais. Au Mas de Gallarí, on me commenta que la Dou faisait référence à ce territoire, c'est-à-dire à une parcelle de terre du terme d'Arbolí, tout en étant bien conscients de la signification de Dou. Se pourrait-il que la Dou fasse réellement référence à la Font del Bres ? Cette source est l'une des résurgences les plus importantes des Muntanyes de Prades et a été exploitée depuis l'Antiquité par une multitude de moulins. La réponse, je ne la connais pas. » Au mois d'octobre 2014, le même Rafel Ferré accompagne des membres du GIE Montblanc et réalisent l'exploration et les premières recherches biospéléologiques en localisant les premiers exemplaires de coléoptères cavernicoles. Lors d'une visite ultérieure, ils y posèrent des pièges et le 14 décembre 2014, des membres du GIE Montblanc et du GE Badalona effectuèrent un large reportage photographique et la topographie de la cavité.

Bio

El mes d’octubre de 2014 el mateix Rafel Ferré acompanya a membres del GIE Montblanc i realitzen l’exploració i les primeres recerques biospeleològiques localitzant els primers exemplars de coleòpters cavernícoles.

Commentaires des utilisateurs (0)

Aucun commentaire pour le moment.

Soyez le premier à partager votre expérience !

Explorations enregistrées (0)

Aucune exploration enregistrée pour le moment.

Enregistrez votre visite dans cette cavité !

Bibliographie

  1. Vilaseca, S. (1934).- “Les coves d'Arbolí”. Butlletí Arqueològic (49): 382-385. Societat Arqueològica Tarraconense.
  • Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del blog: espeleobloc.blogspot Apunt del 20-3-2015. Text fitxa: Joan Pallisé (GIEM) i Enric Porcel (GEB). Fotografies: F.X Samarra, E. Porcel i J. Cuenca (GEB)

Source : Espeleoindex (espeleoindex.com), avec modifications. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/