Coneguda des de temps immemorials. En el cens de 1860 apareixen citades una sèrie de cavitats que en aquells temps eren considerades com a corrals o potser fins i tot com habitatge. Entre elles es cita la d'en Geneva o Genera.

Font i Sagué, en el seu catàleg (1897) recull la Cova de Genera amb dades facilitades pel delegat del CEC a Tremp en l'interrogatori sobre cavitats que va enviar a tots els seus delegats. No es diu res sobre la resta de cavitats veïnes.

Amb el número 272, Font cataloga la: Cova de Genera.- Té uns 30 metres de fondaria. La tradició diu que en aquesta cova may s'hi ha acabat la cristiandat. Era habitada fins fa poch. Vora la meitat del seu recinte hi ha un petit pou quasi ple d'óssos de persona. El Dr. Antoni Mir, metge de Tarragona, se n'emportà un crani notable. (sic)

No és però, fins el juny de 1965 que dos membres de l'ERE-CEC porten a terme la primera exploració espeleològica i fan un acurat treball sobre ella. Malgrat ser molt coneguda per la gent de Gurp, mai ningú s'havia aventurat a anar més endins de la zona de penombra. Confirmen el que diu Font sobre el pou, que aleshores ja només tenia 3 m i que al poble els hi diuen que sempre havien sentit a dir que fou omplert amb molts cadàvers llençats pels 'moros' que van tenir una gran activitat exterminadora. No esmenten la presència de cap resta òssia.

Des d'aquella exploració s'ha catalogat, creiem que erròniament, com Cova d'en Janera. Ens sembla més correcte recuperar el nom de Genera.