La descoberta de la cova de Geguins i els Abrics propers, que en el seu conjunt és coneixen com coves de Geguins, és el fruit de diverses visites realitzades per diferents grups excursionistes al llarg de la dècada dels anys setanta del segle passat; resulta curiós que foren efectuades independentment les unes de les altres, però totes comportaren la recollida de fragments ceràmics, la qual cosa va originar una remoció important dels materials i la seva parcial dispersió. Un dels primers excursionistes va ésser en Josep Enric Gómez, qui en una de les seves sortides trobà la cavitat i recollí un gran fragment, el qual donà posteriorment a la llavors Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Amb les dades facilitades per ell, s'efectuà una sortida l'11 d'abril de 1977 que comportà el bateig provisional de la cavitat com “Cova de la Cabra” degut a trobar-hi a l'interior un crani de cabra probablement no gaire antic.