Es tracta d'una gran balma d'uns 20 m de llargada per 5 m de fonda, repartit en dos cambres. La més occidental és la més gran, el doble que l'altra. El terra està ple de còdols i terra caigut de les parets i del sostre per l'erosió. Encara si pot trobar les restes del esquelet d'un Isard, d'aquí que tingui aquest nom. També veurem nius d'orenetes enganxats al sostre. La cambra més oriental és la meitat de l'altra i és per on s'entra per ser la més assequible per arribar-hi, de les parets regalima l'aigua de la pluja quan plou i baixa del torrent de la cinglera de Cal Pelegrí. Sembla que la acció humana no hi ha intervingut encara. L'alçada mitjana del sostre varia entre els 2 a 3 m. A sota de la balma en direcció oest, i sota el cingle per on em pujat hi ha una petita balma de 3 x 4 m de base per 1,5 m d'alçada.