Sistema de Sarrahèra

Características

Tipo: Avenc
Municipio: Vielha e Mijaran
Comarca: Val d'Aran
Unidad: Val d'Aran
Recorrido: 933 metros
Desnivel: 110 metros
Gran unidad: Pirineu Axial
Litología: Calcàries
Última revisión: 2019-05-18

Situación

Les dues cavitats es troben a la riba esquerra de l'arriu de Sarrahèra , per sobre de la cota 2000 metres. Accedint des de Pont de Suert caldrà anar per la carretera N-230, just després de la boca N del túnel de Vielha prendrem la pista que surt immediatament a l'esquerra. Caldrà fer uns metres més per la carretera per fer el canvi de sentit. Aquesta pista pren el vessant N de la serra, i cal seguir-la fins que ens creuarem amb la pista que ve de Betren i puja a la Tuca. L'altra alternativa es prendre aquesta pista des de Betren, per tant llavors caldrà seguir la carretera N-230, creuar Vielha i al mig de Betren, prendre la pista a la dreta que puja a la Tuca. Amb vehicle alt, les dues opcions ens portaran uns 40 minuts. Aparcarem els vehicles al final de la pista apta per vehicles alts, on hi ha un petit altar, una cabana en bon estat on es pot pernoctar i uns tancats pel bestiar (coordenades ETRS89 320957-4726544-1940msm). Veurem les antigues instal·lacions de l'estació d'esquí de la Tuca. A l'altra banda del rierol, prendrem qualsevol dels camins de bestiar que puja pel vessant i les antigues instal·lacions fins el coll Era Serra de Naut (2024m). Baixarem en direcció SO lleugerament i sense perdre alçada voltarem la muntanya per una senda molt marcada. Passarem per sobre del bosc de Sarrahèra i després d'una tartera de marbres arribem als prats que ens aboquen a la vall de Sarrahèra. Des d'aquí podem veure la boca de la Cauva de Sarrahèra, just davant a la mateixa cota. Ens servirà de referència la gran esplanada que creua el riu, que es troba uns 150 metres per sota nostre. Seguirem sense perdre gaire alçada fins a una gran bassa de la pala de Sarrahèra . En front, veurem les dues canals que baixen de Labada de Sarrahèra. L'Horat de Sarrahèra es troba al costat de la primera canal venint de l'esplanada. Per accedir-hi es pot pujar per aquesta, o bé, es pot accedir per la canal de la seva esquerra, de grimpada molt més fàcil. Per aquesta segona canal, caldrà estar atent a una pala d'herba situada a la dreta i a uns 210 metres d'alçada, que caldrà ascendir. Un cop superada sense perdre alçada, seguirem en direcció O, fins la següent canal. Abans de baixar i creuar, podrem apreciar la boca del SA-3 al límit dels marbres (grisos) i les calcàries sorrenques (marrons).

Carregant mapa...

Per realitzar la travessia del sistema de Sarrahèra cal que el pou (P8) situat entremig de la cavitat en la cota -75m estigui equipat, ja que per remuntar-lo sense corda és molt exposat. Al mateix temps, l'accés a la boca de la Cauva de Sarrahèra, té un pendent elevat i per tant és molt recomanable instal·lar una corda d'uns 100 metres, sobretot per davallar amb seguretat. Després d'un petit passamà a l'entrada, un pou directe de 14 metres i lleugerament estret a la part superior, dóna accés a un replà de 2X1,5 metres. Tot seguit, un pou de 20 metres al que s'accedeix per una petita campana paral·lela que obliga a sortir a la vertical. A la base es passa entre els blocs i es desgrimpa fins la capçalera del pou de 9 metres de la via -74m. Enfront tenim la galeria de l'Aspirador , evident per la corrent d'aire, cal seguir-la i després d'un pas estret entre la paret de roca i la sorra, remuntarem pel tub fòssil superior per tal de sortir a la rampa-pou P3. En aquesta zona trobem una rampa ascendent amb fang, i davant trobarem la capçalera del P11, que dóna accés a la sala de la unió Jordi Icart . A la part baixa de la sala, a l'esquerra, hi trobem la continuació. Es tracta d'una rampa constant amb molt de fang i amb algun pas més vertical, però sense cap complicació. Al final de la rampa s'arriba a una finestra en la part superior d'un meandre que és baixa en 'ramonage'. Uns metres més endavant, en el meandre dels Cristalls , trobarem un estret pas abans que el meandre s'estrenyi més. Ens arrossegarem uns metres fins el pou P8, accedint a la part superior d'aquest. Cal remuntar uns metres per sortir a la sala. En aquesta zona el corrent d'aire és força important, cal seguir pel lloc més evident fins el pou P6, el qual davallarem. Després d'una rampa de grans blocs, trobarem una cruïlla, just on hi ha un ressalt a l'esquerra. Si seguim recte pel meandre estret, sortirem per una boca que dóna al mig de la paret. En canvi si anem per l'esquerra seguint el pas del vent, sortirem per la Cauva de Sarrahèra , és un camí més còmode , encara que s'ha d'anar mig ajupit i arrossegant-nos.

Historia

L'any 2006 en Jordi Icart del GIEG localitza la Cauva de Sarrahèra (SA-1), mentre que l'estiu següent (2007) en Joaquim Castaño de l'EDES localitza el SA-3. Durant els anys 2016 i 2017, continuen les exploracions a la zona per part de membres de la SEPS del FE Barcelona i de l'IEE Sabadell amb la col·laboració de membres del GIE Granollers i de l'EDES del CEC Bages, finalment després de llargues jornades de desobstrucció, el dia 17 d'agost del 2017 van aconseguir realitzar la travessia d'aquest sistema.