Mina Superior de la Canal
Características
- Tipo: Cova
- Municipio: Tremp
- Comarca: Pallars Jussà
- Unidad: Serra de Sant Gervàs
- Recorrido: 25 metros
- Desnivel: 2 metros
- Gran unidad: Prepirineu
- Litología: Calcàries
- Bio: Col·lèmbols Pseudosinella sexoculata Schött , 1902 Coleòpters Choleva cisteloides Frölich , 1799 Stygiophyes sanctigervasi Jeannel , 1911 (citat abans com Speonomus sanctigervasi ) Stygiophyes latebricola elongatus Jeannel 1911 (citat abans com Speonomus latebricola elongatus ) Isòpodes Spelaeonethes novus Arcangeli 1935 Opilions Nemastoma manicatum Simon
- Última revisión: 2019-04-10
Situación
Situada a la Roca de la Canal a Llastarri, poble actualment abandonat que pertany al municipi de Tremp (Pallars Jussà), De la carretera N-230 en direcció a Pont de Suert, a l'alçada del quilòmetre 108,650 surt una carretera local que creua la Noguera Ribagorçana i segueix paral·lela al canal de Pont de Montanyana, després de recórrer 1,7 quilòmetres creuem el canal i seguirem per una pista només apta per a vehicles 4x4 on caldrà creuar a gual el barranc de Miralles fins a quatre vegades (cal tenir comte amb el cabal d'aigua). Després de recórrer poc més de 7 quilòmetres des de l'inici arribarem a la Roca de la Canal on s'obren les dues boques de les Mines de la Canal.
Carregant mapa...
La boca de 3,49x1,61 metres i amagada per la vegetació s'obre en un pla d'estratificació; el conducte original s'ha vist força alterat per l'extracció minera, afectant sobre tot la paret Oest de la galeria. Es tracta d'un conducte de 25,30 metres de longitud i lleugerament ascendent, a la meitat del seu recorregut trobem una àmplia sala de 9x9x3 metres.
Historia
L'agost de 1910 Faura i Sans acompanya els biospeleòlegs Jeannel i Racovitza durant les seves excursions a la Conca de Tremp. Faura deixa constància d'una informació oral sobre una cavitat a Llastarri que anomenen Forat Negre . L'any següent, concretament el 18 de juny de 1911, Jeannel i Racovitza arriben a Llastarri i visiten les Mines de la Canal , on fan una important recol·lecció de fauna. Durant molts anys, fins el 1979 no es tenen notícies d'aquestes mines i encara ara desconeixem l'existència del Forat Negre . Aquesta relocalització de la cavitat la porten a terme els biospeleòlegs Oleguer Escolà i Jordi Comas, a la recerca de la fauna recol·lectada per Jeannel i Racovitza. Posteriorment es succeeixen moltes més visites, especialment de J. Fresneda, totes amb finalitats biospeleològiques. El 27 de març de 2019 un equip format per membres del GELL – CE Lleida i de l'ERE – CEC visiten les cavitats tot fent els treballs pertinents de catalogació.
Topográficos
Fotos
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Bibliografía
Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1979).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (el Pallars Jussà) . Vol. 3: 211 pp. (Notes biospeleològiques, per Xavier Bellés) . Ed. Políglota. Barcelona. Fresneda, J & Escolà, O. (2000).-”Distribución del género Stygiophyes Fresneda, 1998 y descripción de Stygiophyes aldomi allmorphus ssp.n (coleoptera, Cholevidae, Leptodirinae). Miscel·lània Zoològica 23.2:55-68. Museu d'Història Natural. Barcelona Jeannel,R. et Racovitza,E.-G.(1912).- “Enumération des grottes visitées” 4e sér. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale (5e sér.): 572- 576. Paris Coordenades, situació, dades, topografia i fotografies aportades per Antoni Satorra, Alba Muro (GELL del CEL) i Francesc Rubinat (ERE del CEC).