Cova del Pebre

Cova marina de gran volum i de 29 m. de recorregut a Sitges (Garraf)

Sitges • Garraf29m1m

EspeleoWorld

Cova del Pebre

Cova marina de gran volum i de 29 m. de recorregut a Sitges (Garraf)

Sitges · Garraf

Recorrido: 29 m · Desnivel: 1 m

Ficha actualizada

https://espeleoworld.com/es/c/cova-del-pebre

La información puede cambiar. Comprueba siempre las coordenadas, el acceso, la meteorología y las condiciones de la cavidad antes de salir.

Mapa topográfico de la boca principal — Boca principal · Mapa topográfico ICGC

Características

Tipo: Cova
Municipio: Sitges
Comarca: Garraf
Unidad: Garraf, el
Recorrido: 29 metros
Desnivel: 1 metros
Gran unidad: Serralada Litoral
Litología: Calcàries
Última revisión: 2016-01-15

Situación

Cal deixar el vehicle a la corba que hi ha tot passat el km. 167 de la carretera C-31, creuar-la i seguir un camí de pescadors en direcció Vallcarca, en paral·lel a la carretera. A un centenar de metres es dirigeix, amb fort pendent cap a mar. Seguir la línia de la costa cap a ponent i al poc, enorme, es veu la boca de la cova. Els darrers metres cal nedar.

Bocas

Comprueba siempre las coordenadas y las condiciones de acceso antes de salir.

Cova del Pebre
Altitud: 0 m
41.234718, 1.850975
UTM 31T (ETRS89) 403708 4565450
Abrir en el mapa Abrir en Google Maps

Descargar todas las bocas en GPX

Topográficos

Cova del Pebre - Topografía, Sitges, Garraf

Ver imagen

Clic para ampliar

Imagen 1 de 1

Fotos

Ver imagen

Clic para ampliar

Imagen 1 de 5

Descripción

Gran boca (22 x 11 m.), dimensions que es van reduint lleugerament conforme es penetra en la galeria. Totalment negada fineix en una platja de graves arrodonides. Voluminosos blocs de despreniment al costat O i el terra ocupat per blocs grans igualment arrodonits i sorra omnipresent.
Restes de sediments terrestres i d'espeleotemes. Sembla ser una de les diverses surgències que es poden resseguir per les costes del Garraf.

Historia

De ben segur coneguda des de temps remots pels pescadors de la zona, els quals deurien aplicar-li aquest topònim del que no hem sabut trobar la procedència.
És citada per primera vegada per Faura i Sans en el seu Recull (1909) i en els darrers 40 anys surt geo-referenciada, per cert malament, als mapes de l'Editorial Alpina (i de retruc al mapa de l'ICGC), tot assignat-li un recorregut prou correcte de 23 metres.