Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Cova del Baró

Cova del Baró

Petita cova de 30 metres de recorregut a Santa Maria de Besora.

Santa Maria de Besora • Osona30m1m

Características

Situación

Des de la carretera C17 en direcció a Puigcerdà entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l'esquerra per la carretera BV-5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaés". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que està en prou bon estat per poder-la fer amb un turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 3,5 kms. arribarem al coll de Beví, abans d'arribar al coll trobarem una pista a l'esquerra, cal seguir-la deixant a l'esquerra les desviacions del Beví Gros i més endavant la del Beví Xic, més endavant la pista gira cap el N, en aquest tram trobarem indicadors que ens duran cap a l'entrada de la gran escletxa on es troben els bufadors.
Està situada just a l'entrada del braç lateral S.
Coordenades aproximades.

Mapa

Bocas

Comprueba siempre las coordenadas y las condiciones de acceso antes de salir.

  1. Cova del Baró

    Altitud: 940 m

    42.137942, 2.235855
    UTM 31T (ETRS89) 436852 4665374
Descargar todas las bocas en GPX

Fotos

Cova del Baró - Foto, Santa Maria de Besora, OsonaVer imagen
Clic para ampliar
Imagen 1 de 2

Descripción

L'accés a la cova es fa mitjançant dues boques que ens situen en una sala de planta allargada transversalment (23x5 metres), aquesta enllaça en el seu extrem O, amb una galeria de 8 metres de recorregut.

Historia

Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeleològiques.
L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent.
Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35.
Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats.
L'equip d'espeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complert. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (4).

Comentarios de usuarios (0)

Aún no hay comentarios.

¡Sé el primero en compartir tu experiencia!

Exploraciones registradas (0)

Aún no hay exploraciones registradas.

¡Registra tu visita a esta cavidad!

Bibliografía

  1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”el ripollès la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Escolà Boada,Oleguer; Inglès Alcon, Antoni; Martinez Rius, Albert.(1983).-”Bufadors de Babí”. Espèleòleg (34-35):223-243. ERE-CE Catalunya.
  3. GE Terra i Mar.(1968).-”Grup d'espeleologia Terra i Mar -Sabadell-” Espeleòleg (7):239-241. ERE.CE Catalunya.
  4. Valles, Jordi de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (4):1-397. EC Gràcia – FCE.