Al fons d'una trinxera natural s'obre la boca d'accés a la cavitat, que dóna pas a una galeria d'uns 2 metres d'alçada mitja i amb el sòl lleugerament ascendent, cosa que serà tònica general al llarg de tot el recorregut. A uns 30 metres de l'entrada la galeria guanya alçada i amplada, obrint-se en aquest punt l'única ramificació existent, constituïda per una galeria ascendent de 25 metres de recorregut que acaba obstruïda per blocs.

La galeria principal continua amb les anteriors característiques, estrenyent-se en alguns punts pels blocs existents. A uns 100 metres de l'entrada s'obre un estret conducte que desemboca a la darrera cambra de la cavitat, d'uns 10 metres d'amplada i 1,5 metres d'alt.
L'origen de la cova sembla degut a l'escorrentiu de les aigües aprofitant el bussament de la massa de conglomerats i deixant al sostre els materials gresosos. La petita galeria lateral fou possiblement el darrer conducte d'evacuació de les aigües. El procés clàstic és important en alguns punts de la galeria i les formes litogèniques són poques, a excepció de la cambra final.