Antiga surgència de la que encara resten dues galeries en creu, estructurades sobre dues diàclasis principals que es tallen ortogonalment. La cova ja és completament inactiva i representa un antic punt de ressorgiment en el contacte amb els materials margosos. La galeria principal és de reduïdes dimensions.
Com a resultat de la disgregació de la roca en aquesta zona, la cova de la Vall té tres boques disposades en forma de creu que la comuniquen amb l'exterior. Però l'única que permet accedir-hi a peu pla és la de ponent i que és la que dona al camí i a la canal. Superada la boca d'accés que ens obliga a ajupir-nos, ens posarem drets avançant per una galeria que en el seu inici és ampla d'uns catorze metres de recorregut assolint l'alçada màxima de quatre metres, punt aquest on s'obre a la nostra esquerra una segona gran boca i a la dreta s'obren les galeries estretes que conformen la major part de la cavitat. Si seguim la primera galeria de front, sortirem a peu dret a una altre boca exterior amagada rere una alzina. Tan sols les galeries sud presenten restes de concreció a les parets amb algun bloc desprès del sostre. Aquestes galeries es tornen impracticables.