Cova de l'Eina Perduda

Formada en un caos de blocs. La cavitat disposa de dues boques: una a peu de camí (boca nord) i l'altra, amagada uns metres més amunt de la primera, dins d'una formació rocosa (boca sud). Si entrem per la boca nord, trobarem una cambra amb un pou just sota l'entrada, que descendeix tres metres abans d'eixamplar-se a la base. L'alçada i la morfologia de la cambra inicial limiten el moviment a haver de gatejar i fer maniobres horitzontals. Al final de la cambra, un pas estret comunica amb la intersecció per anar a la boca sud i dona accés al pis inferior, que es troba descendint entre roques poc estables. El pis inferior consta d'una cambra principal amb passadissos laterals. A mà dreta, tot just accedir-hi, hi ha una sala petita amb un accés estret (símbol grec clàssic: fi minúscula a la topografia). En alguns punts, hi penetra llum natural a través de petits forats que connecten amb l'exterior. La cambra principal del pis inferior té prou alçada i espai com per permetre estar-s'hi diverses persones adultes dretes. A la sala final (secció E), hi ha una escletxa molt estreta i uniforme que es va estrenyent fins a tancar-se completament. Baixant pel pou situat a l'entrada nord, s'hi troba un pot de ceràmica. D'aparença antiga, es conserva en bon estat general. Al pis inferior de la cova, hi ha restes d'un pic i una pala, presumptament utilitzats en alguna excavació arqueològica o en la desobstrucció d'algun dels conductes propers on es troben les eines.