La cova té un sostre molt baix que no supera els 20 centímetres sobre el nivell del mar, la fondària de l'aigua però, arriba a 1,5 metres. Passada la boca es penetra en una sala en la que el sostre s'aixeca i el terra puja suaument, augmentant un xic l'amplada i ens podem bellugar amb certa comoditat. Al final de la sala hi ha una galeria un xic estreta, d'uns 6 metres de recorregut, tota ella submergida, que s'estreny sobtadament.
L'exploració d'aquesta cavitat cal fer-la en èpoques de mar calmada, ja que si és un xic moguda pot esdevenir molt perillosa perquè els canvis de nivell provoquen que la boca quedi totalment inundada, amb un fort corrent marí i una gran compressió de l'aire que podria provocar l'esfondrament dels timpans dels exploradors. Precisament aquesta compressió de l'aire interior és la causant de l'expulsió de l'aigua amb molta força, d'on li ve el nom de bufador. La força amb que és expulsada l'aigua queda palesa amb les algues seques que hom troba amuntegades al voltant de les roques del bufador, fins i tot a 15 metres per sobre el nivell del mar i a una vintena de metres lluny de la boca de la cavitat.